La fàbrica de Tabacs Reig de Sant Julià de Lòria va tancar el febrer de 2007. Ara s'estan fent reformes per ampliar els espais de la Universitat d'Andorra (UdA). La setmana passada es van treure les lletres de la façana per tancar un referent en la indústria del tabac a Andorra i un dels motors que han contribuït al desenvolupament del sector a Andorra. Es posa punt final a la llarga història d'una planta emblemàtica que es va iniciar el 1880.

Rafael Reig va començar a fabricar rapè i picadura a Ca la Rossill, al final del Callís de l'Isla a Sant Julià, al costat d'on hi ha la sala de vetlles. Posteriorment es va produir escafarlata  (tabac per cargolar) a la fàbrica de Cal Miquel Dolsa,  situada al carrer Cavallers i avui desapareguda L'any 1909, la producció es va traslladar a Camp de Vila -Cal Rafeló-, planta que es va tancar el 1957. 

La creació de la Mútua Elèctrica i la conversió de l’antic molí comunal en una petita central elèctrica, van contribuir a la mecanització de la fàbrica que, a partir del 1912, es va anar modernitzant amb l’adquisició de noves màquines i components. Les velles instal·lacions es van convertir el 2003 en la seu del Museu del Tabac (actualment tancat, la visita és virtual).

Des del 1957 va funcionar la darrera fàbrica, a l'avinguda Verge de Canòlich i amb la part posterior al carrer doctor Palau. A la façana hi havia un cartell vertical de color vermell amb les lletres: Reig, fàbrica de tabacs i a sobre de l'entrada principal: Tabacs Reig, lletres que han estat el darrer testimoni d'una fàbrica que entre els anys setanta i vuitanta del segle passat va arribar als 250 treballadors.

Les lletres possiblement havien sortit de la mà d'un ferrer si tenim en compte que en aquella època, anys cinquanta, a Sant Julià de Lòria n'hi havia tres, els Bartumeu, un dels quals havia posat ferreria a Andorra la Vella. Francesc Moles, que també feia de moliner, i Miquel Puy. Aquest darrer a més de ferrer manyà, era un habilíssim acordionista diatònic, i va ser l’encarregat de fer tota la serralleria de la reformada casa del Comú. De Nicolau Bartumeu de Cal Ferrer hi ha una imatge de la Mare de Déu de Canòlich cisellada en un bloc massís de ferro.  Encara es poden admirar a Cal Ferrer, els balcons realitzats amb un admirable treball artesanal a l'avinguda Verge de Canòlich.

Paco Moles era un espectacle quan soldava el material amb sorra de riu i foc vermell cirera o quan ferrava els matxos a Fontaneda o a Aixovall.