Aquella màxima que diu que les segones parts mai són bones és, sens dubte, discutible. Tot depèn, evidentment, de com sigui la segona part. I la primera, és clar, ja que hi ha vegades que millorar quelcom és més senzill simplement perquè l'inici va ser un desastre. D'altres, en canvi, la cosa pot resultar més complicada per culpa de l'èxit primigeni. Però hi ha ocasions on el fet de jutjar quina entrega és millor que l'altra pot arribar, fins i tot, a plantejar un dilema, el qual apareix quan no està gens clar amb quina de les dues quedar-te. El Padrino o El Padrino II? Espero no haver de respondre mai aquesta pregunta...
En fi. Ja fa un parell de setmanes que estem vivint la segona temporada de Carrers Vius; ja saben, la iniciativa del Comú de la capital que transforma la part alta de l'avinguda Meritxell per a vianants els diumenges. I el tercer dissabte de cada mes, en aquesta ocasió, que era una de les demandes dels comerciants del barri. L'objectiu és concret: que més gent passegi per aquell carrer i aporti, així, més activitat econòmica a la zona. I, si mirem l'exemple de l'avinguda Carlemany, la teoria és més que bona, però la pràctica ja és una altra cosa.
I és que succeeix una qüestió certament curiosa. Bé, en realitat en són dos. La primera ha estat la tònica des del principi de la iniciativa, que és que sembla que els vianants tinguin certa por o reticència a caminar pel mig de la carretera, així que la vorera segueix fent la seva principal i, bàsicament, única funció. És possible que alguns transeünts no s'atreveixin a envair la calçada pel simple fet que desconeixen que està permès caminar-hi, pot ser, però d'altres es nota que en són conscients i, tot i així, no es llancen a trepitjar-la, ves.
L'altra curiositat, segurament, té més a veure amb una mena d'efecte visual. Resulta que quan s'observa la plaça de la Rotonda des de l'avinguda sembla que hi hagi una gentada més que considerable, no obstant això, quan el semàfor es posa en verd i tots accedeixen a Meritxell, la sensació no és la d'una invasió controlada de la via pública, sinó que a poc a poc es van dispersant i desapareixent carrer amunt. És a dir, no s'hi queden, en general. També és cert que més amunt hi ha unes quantes terrasses que fan de ganxo per a alguns turistes, però lamentant-ho molt encara té molt per envejar a l'altra secció d'avinguda que queda a l'altra banda de la Rotonda. Aquesta segona part de Carrers Vius s'hi estarà fins al 15 de novembre; esperem poder dir, llavors, que desitgem que arribi com abans possible la tercera. Veurem.
