Andorra sempre està dissenyant estratègies per posicionar-se com un territori ciclista de referència a escala europea. Exemple d’això són el tancament de carreteres per a la pràctica del cicloturisme, a Comallemple i Beixalís, i l’increment de carrils bici que s’estan desplegant per tot el Principat. El director de Mobilitat, Jaume Bonell, assegura que la bicicleta està tenint un creixement exponencial anual, des de les de carretera i les BTT fins a les de mobilitat urbana. “S’està veient un increment any rere any de ciclistes a la carretera. Cada dia veiem moltes persones que fan servir la bicicleta com a vehicle de mobilitat personal i per a la pràctica esportiva”. Ara fa cinc anys hi havia uns 3.500 ciclistes nacionals. Segons les darreres conversacions entre Mobilitat i la Federació de Ciclisme, ara per ara estaríem per sobre dels 6.000 usuaris, xifra que representa un 8% de la població, apunta Bonell.

Si bé la bicicleta és el mitjà de transport més sostenible i saludable, també és el més vulnerable. Per això, Bonell posa èmfasi que els ciclistes són els que tenen més a perdre a la carretera. “Un mateix ha de ser conscient de la seva fragilitat. El ciclista depèn de la força de les seves cames per sortir-se’n d’una situació crítica”. Ara bé, a causa de la seva vulnerabilitat, les bicicletes han de seguir les normes de circulació? La resposta és més que evident. Tot i que des de Mobilitat no han rebut queixes per ciclistes imprudents, alguns conductors han manifestat més d’una vegada a través de les xarxes socials que d’ençà que Andorra està promocionant el ciclisme, aquest col·lectiu també comet infraccions de trànsit com saltar-se senyals de cedir el pas i semàfors en vermell, no aturar-se en passos de vianants o circular per la vorera, tot això sense ser penalitzats. En aquest sentit, Bonell no descarta que s’hagin presenciat aquest tipus d’infraccions en algun punt del país i recorda que els ciclistes no estan impunes de les sancions. “Tothom que circula per la via pública s’ha de cenyir al Codi de circulació i aquell que infringeixi la normativa haurà d’assumir la seva responsabilitat”. Per tant, l’excusa del fet que sigui “complicat” descalçar-se el peu del pedal tampoc és motiu per saltar-se les normes de circulació.

Per millorar la seguretat dels ciclistes, des de Mobilitat s’insisteix que aquests es facin veure. Per això Bonell recorda que, segons la darrera modificació del Codi de circulació, els ciclistes estan obligats a la matinada, el capvespre i en l’interior dels túnels a dur una llum blanca al davant i una de vermella al darrere; mentre que per a la resta del dia n’hi ha prou amb la llum vermella posterior. A més, és obligatori l’ús del casc homologat i és recomanable fer servir guants i roba llampant per ser més visibles per als altres vehicles de la via pública.

En fila o en paral·lel?
Hi ha hagut molta disputa al voltant de quan han de circular els ciclistes en fila, en paral·lel o en grup. Segons la llei del Codi de circulació els ciclistes han d’anar en filera a partir de la posta de sol, en trams sense visibilitat i quan formin retencions de vehicles. Per tant, poden anar en paral·lel a condició que no posin en entredit la fluïdesa del trànsit. Quan els ciclistes circulin en grup, aquests tenen la mateixa consideració que una unitat de vehicle, però han de formar fila en zona urbana, on estigui prohibit l’avançament i quan la circulació estigui tan saturada que no permeti l’avançament.

Dels 2 metres a l’1,5
Un altre aspecte que crea molta confusió entre tots els conductors és la distància que s’ha de deixar entre el vehicle i la bicicleta per poder avançar un ciclista. L’anterior reglament obligava els conductors a deixar una distància mínima de dos metres. Amb el nou, només és d’1,5 metres. El motiu? L’amplada de les carreteres de la xarxa viària del país no dona per a tant. Bonell explica que quan eren obligatoris els dos metres de distància entre vehicle i ciclista, es van adonar que les calçades del país no eren prou amples per poder deixar l’espai necessari.

Documentar la bicicleta
El Codi de circulació obliga tots els vehicles, menys les bicicletes, a tenir una assegurança. Ara bé, Bonell assenyala que els ciclistes també poden fer-se’n una a través de la quota de soci d’un club ciclista o sol·licitant-la en una asseguradora. “Un mateix no pot assumir tot el mal que pot fer en un moment donat. Atropelles algú, et desestabilitzes i puges a la vorera i t’emportes un vianant... Tot això no ho pots assumir a nivell personal, per això penso que hi ha el deure moral de tothom, més enllà de l’obligació, de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil per a ciclistes”. A banda de l’assegurança, un altre document que Bonell recomana dur és la factura de la compra de la bicicleta. “Penso que és bo portar aquest tipus de documents a sobre per demostrar que el vehicle és teu”, però considera que no és necessari incloure-ho al codi, sinó que ha de ser més aviat una qüestió de “responsabilitat individual i de prudència”. Ara bé, Bonell pensa que seria interessant incloure a llarg termini la vinyeta per a ciclistes. Tot i que ressalta que avui dia des de Mobilitat encara no han impulsat cap mesura d’aquest tipus.