El 30 de juny d’aquell any el Consell General va aprovar la llei que regulava el matrimoni civil, que va entrar en vigor a l’agost. La primera parella que es va casar ho va fer un dissabte a l’antic Comú de la Massana i van ser Núria Torra i Josep Andorrà. En una cerimònia breu, el cònsol massanenc va llegir els articles 8, 9 i 10 de la Llei del matrimoni, que fan esment als drets i deures de la parella, l’obligatorietat de conviure i de guardar-se fidelitat, i de mantenir i educar els fills i els va declarar units en matrimoni.

La segona parella es va casar l’1 de desembre, un divendres, a Andorra la Vella. No ho va poder fer al Comú perquè s’estaven efectuant els preparatius de les eleccions comunals del diumenge i el cònsol, Lluís Viu, mort el passat 15 de juliol, va celebrar l’enllaç al seu despatx. El dia de les eleccions hi va haver boda a Ordino, a la sala de sessions del Comú.

D’aquells matrimonis civils cal destacar el de la parròquia d’Escaldes-Engordany, que arribaria el 27 de gener de 1996. Va ser el primer que oficiaria una cònsol Lydia Magallon, que havia guanyat les eleccions amb Romà Mas de cònsol menor imposant-se a les altres candidatures de Jacint Casal i de Joaquim Dolsa. 

El segon fet destacable d’aquell enllaç on la parella eren amics de Magallon, és que el nuvi era el primer home a casar-se després d’haver aconseguit el divorci mitjançant la jurisdicció andorrana. 

La parròquia escaldenca també seria capdavantera l’any 2015 en la primera unió civil entre persones del mateix sexe al Principat d’Andorra. Fins aquell moment, les unions homosexuals s’havien pogut fer a partir del 2013 a l’ambaixada de França, però d’ençà de l’aprovació de la llei que regulava aquest tipus d’unions a Andorra, l’equiparació dels drets s’estenia a tots els ciutadans del país. 

El 27 de novembre del 2014, el Consell General va aprovar la Llei d’unions civils, que va obrir la porta als casaments de les persones del mateix sexe. Entre una cosa i una altra, el text no entraria en vigor fins a gairebé l’any següent, el 2015.

Des d’aleshores els casaments civils han anat superant els eclesiàstics en parelles heterosexuals i del mateix sexe. Els primers van ser 377 durant el 2024 (un 11,5% més que el 2023), vuit vegades més que els 47 de caràcter religiós en un país que té com a un dels seus caps d’Estat el copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat. Els 377 matrimonis civils de l’any passat també representen la xifra més alta de la història tot i tenir en compte el descens durant el període de la pandèmia.

Els casaments civils entre persones del mateix sexe també van assolir una xifra rècord durant l’any 2024, ja que els catorze matrimonis registrats són el nombre més elevat en un any des de l’aprovació dels casaments civils del mateix sexe al país. L’any 2023 en van ser deu i el 2002, onze.

Per tant, l’evolució de les dades que recull anyalment el portal estadistica.ad, deixa ben clar que l’avenç, importantíssim, en drets pels quals va apostar de forma decidida el Consell General d’aquella legislatura (2011-15) s’ha consolidat plenament i que cada any augmenta les xifres. 

Més encara, des del 2022, arran de l’aprovació de la Llei de la persona i la família, el Tribunal Constitucional (TC) sentenciaria que totes les unions, independentment que es fessin per la via religiosa o per la civil, s’havien de denominar “matrimoni”.