Assolir un acord per trobar una sortida que permetés conservar l’antic hotel Casamanya no ha estat cosa fàcil. Fins i tot al cap de Govern, Xavier Espot, mentre estampava la seva firma en el conveni a tres a bandes entre l’Executiu, el Comú i el Quart, se li va escapar un sincer “després de 20 anys!”, conscient de la fita assolida. Ara bé, com passa sempre, la solució no és del gust de tothom. Des del BonDia hem volgut recollir les opinions tant de l’actual llevadora, com d’exllevadors o membres del Quart que al llarg de les últimes dues dècades han batallat perquè un dels immobles insígnia d’Ordino pogués tenir un futur.

“Ha sigut molt complicat, però ens n’hem sortit!”, celebrava la llevadora del Quart, Mònica Coste, que reconeixia sense embuts que “les circumstàncies actuals són tan difícils que pensàvem que no firmaríem”. Han estat setmanes de converses i negociacions, a totes bandes, i haver de superar dues votacions en si de la junta de Quart. “Ha sigut molt lent i les reunions no són fàcils, teníem una oposició molt forta, no en un gran nombre de persones, però sí de gent de pes que podia fer canviar d’opinió la resta”, exposava. “Hi havia persones que no volien aquesta solució, però la majoria ha votat per una solució pública”, remarcava, deixant clar que aquesta era la seva solució preferent perquè la consideren “més segura” que no pas confiar en un privat “que no saps si en un moment donat pot tenir problemes i deixar-ho”.

Coste també admetia que el fet de trobar-nos en període preelectoral generava neguit a algunes persones per si hi hauria canvi de color polític o no al Govern i les conseqüències que podria tenir.

Precisament un dels membres del Quart i exllevador, Simó Duró, escarit en la resposta quan se li demana per l’acord: deia que “és millor que en parlin amb les llevadores actuals, però és un mal tracte”.

De la seva banda, l’exconseller general i membre de la institució, Lluís Babi, manifestava que “no sé si és la millor solució, però n’és una”. Va ser ell qui quatre anys enrere va liderar un moviment per intentar “salvar” el Casamanya, però tampoc va acabar de reeixir cap proposta concreta, per això ara també celebra la sortida. “Era un immoble que s’estava degradant, per tant, crec que és bo que es faci alguna cosa”, afirmava, afegint que tot i estar contents, encara ho estaran més “el dia que l’immoble s’obre al públic”.

Finalment, també l’exllevador, Josep Soriano, reconeixia que “tot el que sigui trobar una sortida per a l’edifici i una estabilitat per al Quart em sembla perfecte. I que les administracions col·laborin entre elles també”.

Sigui com vulgui, la realitat és que després de múltiples intents fallits, perquè com recorden altres integrants del Quart “tot el que s’havia anat fent sempre rebentava”, finalment s’ha aconseguit que hi hagi una proposta que arribi a bon port. “I hem sigut dues dones al capdavant del Quart les que ho hem aconseguit”, bromejava Coste. L’altra gran esperança és que el fet d’acollir un ministeri a la parròquia porti més moviment de gent “i més vida”.

Amb el nou conveni, el Quart no podrà ingressar un lloguer com es volia inicialment, però també és cert que el Govern i el Comú assumiran tant les obres de rehabilitació com el manteniment posterior de l’immoble, fent estalviar despeses a una institució que actualment no disposa de capacitat econòmica. 

Coste no amaga la satisfacció per l’acord assolit, perquè “hi hem treballat molt”, i perquè s’ha pogut tancar abans que acabi el mandat. L’11 de febrer, en el Consell de les Talles del Quart, s’elegirà nova junta. Seran ells els encarregats de vetllar perquè el conveni es compleixi i fer el seguiment de les obres. Així que en la història del Casamanya encara queden alguns capítols per escriure.