A vegades, als periodistes ens sembla que cal trobar les mil i una motivacions per explicar per què algú es planteja avui fer un gest altruista, com si la simplicitat fes de menys. I no, no és així. Ho podia comprovar ahir qualsevol que s’acostés encuriosit al pavelló per observar i fer petar la xerrada amb donants i voluntaris de la col·lecta de sang organitzada per la Creu Roja Andorrana i el BC MoraBanc. I com ho podia comprovar? Doncs senzillament preguntant als uns i els altres: per què? “Per ajudar”. Aquesta era la resposta ràpida i comuna de tots i cadascun. També de Maria Conde, retratada somrient en el moment de l’extracció, i que hi era acompanyada del seu pare perquè dona sang sempre que pot “i enredo la família i les amigues”, talment com si fos una ambaixadora de la donació de sang. Doncs sí, “ho intento”. Mercè Canals i Judith Puig són mare i filla, la filla ha vist des de petita que la mare era donant i la mare explicava ahir que ho ha fet des ben joveneta i s’ho pren com una qüestió de reciprocitats: “de la mateixa manera que ajudem, potser algun dia necessitarem que ens ajudin”. Mustafa Taouil també esperava el seu torn per donar sang tot pacient per “ajudar algú a viure, qualsevol persona”. I Sergi González, que des de fa 20 anys que és donant i que va fer la descoberta a la universitat quan estudiava: “van venir a presentar-nos la donació, em va cridar l’atenció”. I des de llavors no ha parat. 

I si el denominador comú dels donants era el verb ajudar, per a la vintena de voluntaris de la Creu que vetllaven perquè tot sortís la mar de bé, també ho era, és clar, amb el secretari de l’entitat al capdavant, Joan Saurí. N’hi havia de molt veterans. Des de quan era voluntari li vam preguntar al Josep, que contestava: “com diria la Lina Morgan, tai tantos, fa més de vint anys”. I per què? Un altre cop l’ascendència familiar: “la meva mare era donant de sang i hi anava amb ella”. Després es va fer soci “i sempre que tenim una col·lecta hi vaig i a part soc socorrista i faig més serveis a la Creu perquè estic jubilat”. Una voluntària brasilera, Olga Araujo, diu que al seu país ja ho era i aquí, des de l’inici de la pandèmia va començar a treballar als stop labs i dedica el seu temps a col·laborar en tots els serveis de l’entitat. Joan Carles López fa tres anys que és voluntari, la seva va ser una vocació sorgida arrel de la pandèmia i des de llavors que és socorrista i fa part del voluntariat social. 

I les xifres que tant ens agraden també als periodistes? Es van acomplir totes les expectatives i s’hi van inscriure 234 donants, superant així els 201 de l’edició del 2022. A més de sang, els donants d’entre 18 i 40 anys podien també ser-ho de medul·la òssia i l’encarregada d’aquesta qüestió, Cristina Pérez, llevadora referent del SAAS, qualificava de tot un èxit que només en les quatre primeres hores s’haguessin inscrit 16 persones.