El judici contra els dos homes acusats de cometre un seguit de furts en habitatges entre els mesos de novembre i desembre del 2012 es va cloure ahir amb els informes del ministeri fiscal i de la defensa.
La fiscalia va posar en relleu que un dels fets clau en aquest cas és que les marques en algunes de les portes dels domicilis on es van cometre furts o temptatives coincideixen amb les eines que es van trobar en una bossa al costat d’uns contenidors a Encamp i que es relaciona amb els homes. La fiscalia també considera que les descripcions facilitades per alguns testimonis coincideixen amb la fesomia dels homes i també va remarcar que la presència al país d’un dels dos acusats o de tots dos coincideix amb els fets que es jutgen en aquesta causa.
Així, imputa a un dels homes, que va venir al país a finals de novembre (segons el seu testimoni a buscar allotjament per passar les vacances de Nadal, un fet que el fiscal qüestiona) dos furts amb èxit en què s’hauria endut joies per valor de 3.474 euros i 5.700 respectivament, i quatre temptatives, en què només va causar desperfectes a les portes dels immobles. Considera que el 10 de desembre va tornar a venir, aquest cop acompanyat de l’altre acusat, i que haurien comès un furt de 850 euros en joies i diners i quatre temptatives més. Tots els fets haurien tingut lloc en domicilis d’Encamp, Escaldes i Andorra la Vella i la fiscalia va insistir que es va seguir el mateix modus operandi. També va constatar el fet que hi hagués trucades entre els dos acusats, cosa que relaciona amb el fet que s’avisessin entre ells mentre cometien els furts. Els antecedents dels dos acusats, juntament amb el fet que les seves explicacions no hagin estat coherents, són altres arguments esgrimits per la fiscalia, que va restar valor a les declaracions de tres presos que exculpaven els dos acusats.
La defensa, per la seva banda, va insistir que no hi ha proves concloents per condemnar els dos acusats i va posar en relleu que hi ha pendent de resolució un recurs d’empara per detenció il·legal. També va argumentar que un dels acusats va començar a declarar sense que li fossin llegits els seus drets i va insistir en la il·legalitat de la prova de les eines. A més va lamentar que en aquest cas la policia “només ha aportat proves incriminatòries”.
Quant a les eines, va remarcar que un testimoni va veure una persona deixant alguna cosa al costat dels contenidors però sense poder concretar si era una bossa d’eines i creu que algú les podria haver deixat allà. Va qüestionar la tasca feta per la policia al·legant que “tenien una patata calenta” que era “40 robatoris sense resoldre” i que a partir de la detenció “se’ls acusa de tot”, tot i que va insistir que no hi ha cap prova que robessin res i tampoc cap testimoni els reconeix. Aquestes paraules sobre la feina de la policia, juntament amb les insinuacions sobre la fiscalia, van fer intervenir el fiscal, que va demanar al tribunal que s’endeguessin les accions que corresponguessin ja que els fets que exposava la defensa afectaven la reputació de la policia. Això va fer que la defensa contestés que la llibertat d’expressió “és un dret fonamental”, una discussió que va fer intervenir el president del tribunal per exposar que aquesta llibertat “té límit”.
En definitiva, el lletrat defensor va posar en relleu que han de ser absolts ja que fa un any que estan a la presó “per uns fets que no han comès” ja que, entre altres aspectes, ningú no els va veure forçant cap porta ni se’ls ha trobat cap mercaderia, i també perquè no hi ha empremtes.
Quan els acusats van tenir dret al torn de paraula van lamentar el tracte rebut per la policia, a la qual cosa el president del tribunal va manifestar per què no ho havien exposat abans.
