Semblava un enigma tan irresoluble com la conjectura de Fermat: quants pisos buits hi ha a la Seu d’Urgell? Finalment, algú ha aconseguit posar-hi una xifra, tan rodona com 598. Aquest algú ha estat el doctor en Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Miquel Flamarich Tarrassa, en un estudi encarregat per la CUP. El grup municipal s’havia escarrassat  a demanar que el consistori s’ocupés de fer-lo. Però o no es va arribar a fer o, si es va fer, els resultats mai no van arribar a veure la llum. Incloent-hi els habitatges on mai no viu ningú i els que tenen un ús poc freqüent o esporàdic l’estudi determina que un 20% del parc d’habitatge privat de la ciutat (és a dir, la pràctica totalitat de l’existent) no es destina a ús residencial. 

D’on surten aquestes dades, és a dir, amb quina metodologia s’han calculat? Flamarich va creuar les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2021 amb les dels consums elèctrics. Conclou, dèiem, que en un total de 598 habitatges no hi ha cap despesa energètica al llarg de l’any (o menor a la corresponent a 15 de cada 365 dies). Això en un parc d’habitatge que, segons les esmentades dades de l’INE, és de 7.482 pisos. 

També figura a l’estadística els habitatges catalogats com “de molt poc ús”, que en aquest cas recull els habitatges on el consum seria inferior a 250 kilowatts per any, cosa que equival a gent que hi viu menys d’un mes cada any. D’aquests n’hi hauria 259. 

Segones residències
Finalment, una tercera categoria, corresponent als habitatges d’ús esporàdic, on el consum energètic està entre 251 kw i 550 kw/any, que seria equivalent a estar-hi vivint durant tres mesos per any. En aquest cas es trobarien 639 vivendes i probablement es tractaria en bona part de segones residències. 

En aquest 20% del parc d’habitatge privat que no està destinat a ús residencial habitual hi hauria habitatge de veïns de la comarca que mantenen un pis a la Seu, inversors (bastants, sembla ser) andorrans, i una casuística molt diversa. A la CUP, tanmateix, el que la preocupa és que el gruix d’aquests pisos que no tenen cap utilitat estiguin en mans de bancs i fons d’inversió. “No en tinc dades, però grosso modo, potser 200 i fins i tot 250 dels pisos buits els tenen els bancs”, denuncia el regidor Bernat Lavaquiol. “Són pisos que estan en mans d’un sector que vam rescatar amb diners públics”, recorda. El seu posicionament, ben conegut, és que s’haurien d’expropiar i passar a formar part del parc públic. 

Un dels casos més vistosos –i sagnants– és el de l’edifici de plaça Europa, ubicat al bell mig de la Seu i que, després d’haver estat desallotjat d’okupes, segueix sense donar cap servei. Són una trentena llarga d’apartaments buits, en un immoble on a penes un grapat tenen un propietari privat (per a qui evidentment el seu bé està desvaloritzat), la resta pertanyen a un fons. 

Oliana i Montferrer
L’estudi comprèn totes les ciutats catalanes de més de 10.000 habitants, així que pel que fa a la comarca de l’Alt Urgell, en tenen sobre Oliana i Montferrer i Castellbò. A la població més meridional, el nombre d’habitatges totals registrats per l’INE és de 1.222, dels quals 277 romanen buits. En aquesta població hi ha 73 amb poc ús i 132 pel que fa als que tenen un ús esporàdic. 

Montferrer i Castellbò, amb 935 unitats residencials detectades, 290 romanen sense cap ús. Catalogats com “poc ús” en serien 38 i un centenar, amb ús esporàdic. 

Lavaquiol recorda que aquestes dades que ara posen sobre la taula “portem molts anys demanant-les”, sempre sense èxit, “i si el consistori les tenia, no ens les facilitava”. Tenir una radiografia com aquesta és important, considera, per plantejar qualsevol pla d’habitatge públic seriós.

Amb tot, conclou Lavaquiol, “com anticapitalistes tenim clar que poc s’hi podrà fer si no es canvia el model econòmic”, amb aeroports i turisme massiu, “que fa fora de casa els treballadors d’Andorra”.