Davant la situació actual “s’ha de destinar tots els habitatges a primera residència, ara no és el moment de segones residències ni d’habitatges d’ús turístic”. Així ho ha assegurat el president de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Josep Maria Pla, durant la seva compareixença davant les comissions legislatives d’Afers Socials i Igualtat, i de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, on ha remarcat que més que la inversió estrangera el que convindria “és regular la inversió en habitatge” per tal de “destinar tots els pisos perquè la gent hi visqui”.

En aquest sentit, Pla, que ha exposat als consellers les principals conclusions de l’informe fet per l’INH sobre l’actual problemàtica de l’habitatge a partir de les dades existents, majoritàriament del 2019 i 2020, ja que les enquestes de condicions de vida del 2021 i 2022 “s’han fet però no s’han publicat els resultats”, ha recordat que “la inversió estrangera en immobles suposa només el 25% ja que el 75% de les transaccions immobiliàries són entre residents”.

Així mateix, el president de l’INH, que ha apuntat també la necessitat de taxar l’especulació i d’incrementar les competències de Consum per tal que també pugui intervenir en disputes entre un llogater i un propietari particular, ja que ara només ho pot fer quan la propietat de l’habitatge és una empresa, s'ha referit també als 2.600 pisos sense o amb poc consum elèctric que es tenen identificats, 1.700 dels quals també sense contracte així com als 150 habitatges que estima que tenien un ús residencial i han passat a ús turístic com a pisos que caldria posar al mercat residencial.

Encara en l’àmbit de la limitació d’usos, Pla, que ha incidit en la necessitat de regular el coliving i de poder transformar establiments hotelers tancats o al tram final de la seva vida en habitatges d’aquesta modalitat que podrien ser per a estudiants, joves que es volen emancipar, nouvinguts al país o persones grans que viuen soles i no necessiten cap suport, ha apostat també perquè les societats no es puguin domiciliar en un habitatge i ho facin per exemple en un coworking.

El president de l’INH, que ha reclamat també la generació de recursos per al finançament de les actuacions d’habitatge així com potenciar la col·laboració entre administracions i la publicoprivada, ha instat també els parlamentaris a definir clarament el que “és un habitatge digne”.

 

El fons de l’habitatge aturat per una “incoherència legislativa”
Un dels que havia de ser un dels projectes estrella de l’INH, el Fons de l’Habitatge, es troba aturat per “una incoherència legislativa”, segons ha reconegut el president de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que ha detallat que la Llei de creació de l’INH que crea el fons diu que aquest ha d’estar regulat per la Llei d’organismes d’inversió col·lectiva, això vol dir sota la supervisió de l’AFA”, un fet que comporta que “el funcionament del fons que té el caràcter públic i no té una recerca de rendiment com a objectiu fa que aquestes dues visions no quadrin”. 

A més, ha continuat Pla, la llei que regula els OIC “està pensada per a organismes que busquen rendiment i no només això, sinó que l’obligació de l’entitat gestora és generar rendiment pels partícips”, un fet que no seria compatible amb l’objectiu del fons, on “si hi ha rendiment serà residual” ja que davant de dues opcions “no necessàriament es triarà la que doni més rendiment financer, sinó que es buscarà el major rendiment social”, un fet que genera “una incoherència de base entre l’objectiu del fons i la regulació que se li ha d’aplicar”.

I per desencallar aquesta situació, Pla ha apuntat a dues possibilitats: o “revisar aquesta obligació i veure si es pot fer d’una altra manera” o “repensar l’objectiu del fons i veure també si es pot fer d’una altra manera”. I en aquest segon cas ha posat l’exemple del Comú d’Andorra la Vella de “fer una concessió per transformar un edifici, que també és diner privat que ve a un projecte públic per impulsar habitatges de preu assequible”. 

Amb tot, Pla ha remarcat un dels avantatges del fons com és el fet que els inversors no havien de buscar projectes individuals tenint en compte que estaven tots agrupats en un mateix lloc.

De fet, el president de l’Institut Nacional de l’Habitatge ha exemplificat el poc recorregut d’aquest fons assegurant que no té cap mena de participació en els projectes de creació de pisos a preu assequible que estan impulsant alguns comuns. Tot i això, i pel que fa al programa de compra i lloguer d’immobles per part del Govern, ha manifestat que “confiem” a tenir “algun paper” relacionat amb la gestió dels requisits d’accés tal com s’encarreguen de l’edifici Aristot Mora, si bé ha reconegut que, quant a atribucions de l’INH, “la llei és molt clara en el cas d’habitatges de protecció pública però no sobre habitatges de preu assequible”.



Col·laboració per poder disposar de dades
L’absència de dades continua sent una de les dificultats per afrontar problemàtiques com les de l’habitatge. Si més no en aquest aspecte han coincidit els representants dels diferents grups parlamentaris i també el president de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que ha apel·lat a una major col·laboració entre administracions. I és que “és complicat trobar dades a l’interior de Govern i més difícil és en els comuns”, ha assegurat Josep Maria Pla, que ha lamentat que “massa sovint es fa servir la Llei de protecció de dades com a excusa, fins i tot quan no es demanen dades personals”.

I en aquest sentit, ha recordat les dificultats que han posat les administracions parroquials per tirar endavant el registre dels contractes de lloguer, on des de l’INH es pretenia que es recollissin tot una sèrie de dades relatives a l’antiguitat dels immobles, el nombre d’habitacions i els ocupants d’aquestes, entre d’altres, i finalment s’ha quedat en l’adreça, el preu del lloguer i els metres quadrats.