Plans d’accessibilitat per a serveis. locals i instal·lacions públics i d’ús públic. Aquesta és una de les principals novetats del projecte de llei d’accessibilitat universal que aquest matí han presentat la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, i la secretària d’Estat, Ester Cervós.

La llei i el posterior reglament que se’n derivarà establirà quins dels serveis existents abans de l’entrada en vigor de la llei hauran d’elaborar un pla d’accessibilitat. Els hauran de tenir, en funció de l’ús, tal com s’ha dit, i dels metres quadrats. Perquè la botiga o la perruqueria petita de barri no els hauran de tenir; per contra, grans magatzems i hotels, sí. 

Cervós ha explicat que aquests plans són un instrument que identifica i planifica les actuacions per assolir les condicions d’accessibilitat.  Així, com a mínim hauran de contenir la diagnosi inicial, les mesures d’intervenció i la planificació temporal. Els serveis podran fer una adaptació progressiva i, a més, en els casos que no sigui possible per qüestions d’orografia o estructurals, podran presentar “solucions alternatives” que es regiran pels principis de proporcionalitat i d’ajustos raonables. Unes solucions que serà la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat qui haurà d’emetre un informe preceptiu per determinar la idoneïtat de les mateixes. Així ho han volgut precisar. 

Els plans hauran d’estar enllestits en un parell d’anys, un cop s’aprovi la llei i surti el reglament. Així les coses, si tot va com es preveu, no serà fins al 2028 que els locals els haurien de tenir. 

Una de les novetats que s’introdueix al projecte de llei és el de la persona de suport de la comunicació o de la interacció. D’aquesta manera, les persones que presentin dificultats en la interacció o en la comunicació funcional en l’àmbit judicials i policial tindran dret al suport d’alguna persona del seu cercle de confiança que les ajudi a expressar-se. Es tracta d’un dret que se’ls ha d’oferir de manera clara, expressa i entenedora, al començament del procediment, ha puntualitzat la secretària d’Estat. I ha afegit que és l’interessat qui designa la persona de suport i pot fer-ho en qualsevol moment del procés.

Serà al març quan la llei s’entri a tràmit parlamentari i es comenci a treballar. Marín preveu que cap a l’estiu pugui estar aprovada. Quant al reglament que se’n deriva, Cervós s’ha mostrat optimista en el sentit que en un any podria està fet, tot i que ha reconegut que a Catalunya, per exemple, han trigat tres anys en fer-lo. I és que és un document complex.

Tot i que els plans seran potser l’aspecte més tangible de la llei, Marín ha volgut tornar a posar l’accent, com ja havia fet en declaracions, en què la gran novetat de la llei és l’aspecte cognitiu perquè més enllà de salvar les barreres arquitectòniques i urbanístiques també cal salvar les barreres que impedeixen la comprensió o dificulten els tràmits.

Un altre punt que ha volgut destacar la ministra és precisament el principi d’universalitat que recull la llei. Sobre això ha remarcat que “l’accessibilitat és per a tothom”, la qual cosa “és de gran transcendència per al futur de la societat” per a fer-la “més inclusiva”. Relacionat amb això, ha assegurat que es tracta d’un text molt treballat i consensuat amb el teixit associatiu. 

Una altra de les novetats de la llei és crea un distintiu de qualitat que reconeixerà “els establiments que generen condicions d’accessibilitat notables”. Cervós ha explicat que s’atorgarà als serveis que hagin fet adaptacions “que vagin més enllà del reglament”.
Pel que fa a les sancions per incompliments de les disposicions regulades, poden anar entre els 300 euros pe a les lleu i fins els 100.000 euros per a les molt greus.