Els trabucaires són una de les tradicions més antigues de la parròquia. L’entitat que organitza la festa major, Unió Pro-Turisme (UPTEE), porta des del 1955 animant l’última setmana de juliol, i alguns dels seus integrants, com Joan Cortés, conformen els trabucaires. L’origen d’aquests es remunta molts anys enrere, a l’edat mitjana, quan els bandolers dels Pirineus (no solament andorrans) vagaven per pobles i viles armats amb un trabuc, per veure què o qui enxampaven desprevingut. També era habitual que els veïns del poble en tinguessin un per casa (els que actuaven com a defensa popular) en cas d’atac, precisament, dels mateixos bandolers, entre d’altres. Amb el temps, però, aquesta arma s’ha convertit en un símbol folklòric de moltes localitats pirinenques, i, també, d’Andorra.

La funció o l’objectiu actual que tenen els trabucaires és fer el màxim xivarri possible. Això ho fan als inicis de les festivitats, per tant, s’encarreguen que tothom sàpiga que la festa ha començat. Donen el tret de sortida, mai millor dit. Els de l’UPTEE, com Cortés, ho comencen a ser de ben joves, amb quinze o setze anys. Sol ser una tradició que passa de pares a fills. De tal pal, tal trabuc. No és, però, el cas de Cortés, ja que el seu pare no va ser trabucaire, però sí de la comissió. Per a aquests, formar-ne part va molt més enllà de ser un simple entreteniment o ocupació puntual, com afirma el seu president, Jaume Ambor, “és bolcar-se per la parròquia, respectar les tradicions i traspassar-les de generació en generació”.

Pel que fa als trabucs, són de veritat. I fan servir pólvora de veritat. “Sense bales, és clar”, diu Cortés, però el soroll que fan és realment ensordidor. De fet, aquesta és la idea. Normalment no fan simples trets a l’aire sense solta no volta –de vegades sí–, sinó que es coordinen per fer la impressió que és una traca. Ahir, quan es va inaugurar la festa major, es notava que als trabucaires d’Escaldes els va fer molta llàstima no haver pogut treure els trabucs de passeig, però encara hi ha moltes festes majors per anunciar.

Els que sí que van fer soroll, però, van ser la xaranga HoPeta Street Band, que van ser els encarregats de conduir la cercavila. La marxa va començar a la plaça de l’Església, just després del repic de campanes i de l’encesa de la traca inicial, i va finalitzar al carrer dels Veedors. Abans, però, van recórrer l’avinguda Carlemany, fins a Illa, que estava a arrebossar de gent de tot arreu. Però els convidats d’honor van ser el Pubillatge d’Escaldes, que, a més, van anunciar el pregó a tots els veïns i passavolants. També tota una colla de personatges de Disney, que estaven a la cua de la rua complint els somnis dels més petits de conèixer els seus ídols. Amb el final de la cercavila es va donar inici al mercat i als Food Trucks. I a la festa major, és clar. Aquest any, com a caps de cartell hi ha Doctor Prats i els Mojinos Escozíos, i dissabte a la nit seran els focs artificials, qui sap si faran més soroll que el que haurien fet els trabucaires.