El Lycée Comte de Foix torna avui a les aules després de les vacances de Setmana Santa amb la satisfacció d’haver estat classificat en el lloc vint-i-unè en el rànquing dels millors establiments públics del ministeri d’Educació Nacional francès. 
El palmarès l’ha establert el diari parisenc Le Figaro entre 1.470 liceus públics segons diversos indicadors,  com la taxa d’èxit al batxillerat 2025, la de mencions, o l’accés al segon curs de secundària. S’han tingut en compte altres elements, com la capacitat d’un centre educatiu a integrar un alumne fins a obtenir el títol malgrat un origen social desafavorit.
El Comte de Foix té el 100% d’alumnes aprovats al BAC, el 89% que continuen els seus estudis a segon de batxillerat, un 91% de mencions i 16 valors afegits. El centre d'Andorra la Vella, que dirigeix Olivier Salvan, suma 18,1 punts sobre un total de 20. 
Per darrere hi ha el Pierre du Terrail, de Pontcharra, i el Vaugelas de Chambéry, que tenen els mateixos punts però menys suma en valors afegits. El Comte de Foix també és el primer entre les escoles dels Pirineus Orientals, ja que està adscrit l'Acadèmia de Montpeller. Per darrere hi ha centres principalment de la ciutat de Perpinyà. El primer de la llista és el Lycée Louis Le Grand del districte cinquè de París. Durant molts anys, la classificació s’havia fet en funció dels resultats del BAC, però aquests han variat notablement amb el pas dels anys. 
Així el 2025 el van aprovar el 91,9% dels alumnes pel 71,8% el 1988. Per comparar els establiments s’utilitzen els indicadors que facilita el servei estadístic del ministeri d’Educació Nacional. La classificació es divideix en centres públics i privats. Pel que fa a aquests darrers, la classificació està encapçalada pel Lycée Jeannine Manuel.
En els públics, al qual pertany el Comte de Foix, destaca el 2025 la presència dels liceus internacionals com l’Europole de Grenoble o el de Valbonne. Ofereixen l’ensenyament en francès i en una altra llengua i preparen per a exàmens internacionals.
Aquest curs, el Lycée Comte de Foix ha superat el nombre d’alumnes, amb 1.654, seixanta més que el 2024-25 i la xifra més alta en la història del centre educatiu. 
L’augment d’alumnes, però, va implicar obrir una aula més del darrer curs de batxillerat (terminale) que juntament amb la posada en marxa de l’opció Arts va fer que algunes classes s’imparteixin de dos quarts de sis a dos quarts de set, especialment en les assignatures optatives. L’assistència en aquest horari serà obligatòria, i les absències seran registrades com a qualsevol altra matèria. 
El centre és l’únic a l’estranger que depèn del ministeri d’Educació Nacional i no del d’Afers Estrangers, i per tant, segueix sent públic, mentre que la resta són privats.
La presència escolar francesa a Andorra compleix aquest curs 125 anys. El 1979-80 es van posar en marxa dues classes de seconde (primer de batxillerat) mentre s’acabava de construir el Lycée, que obriria el 1980, i el 1982 es va graduar la primera generació de batxillers A (literatura, llengua i filosofia), C (matemàtiques, física, geometria, àlgebra i química) i D (física, química, biologia i geologia). 
El batxillerat patiria modificacions posteriors. El passat mes de desembre es va renovar el conveni educatiu francoandorrà.  El nou acord, que té una vigència de deu anys, consolida la cooperació en matèria educativa entre ambdós països. A banda del conveni, es va signar un arranjament administratiu que contempla la reforma cofinançada pels dos estats del centre Lycée Comte de Foix –que es durà a terme en els pròxims vuit anys– i inclou un compromís a través del qual el Govern assumirà les despeses de funcionament de les escoles primàries. Aquest conveni va ser ratificat el mes passat al Consell General sense cap esmena al text, que havia estat publicat prèviament al Butlletí oficial. És el quart acord bilateral en matèria educativa des de l’aprovació de la Constitució del 1993.
El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, va defensar el text davant la cambra destacant la continuïtat d’una col·laboració "de llarga durada i amb vocació estructurant" entre ambdós països. 
Segons va recordar, la presència del sistema educatiu francès a Andorra es remunta a inicis del segle XX i ha estat clau en la configuració del model educatiu plural del país. Baró va citar Emmanuel Macron, que en el seu missatge de Meritxell del 2024 va posar en valor la riquesa d’un model educatiu divers, públic i gratuït.