Preocupa la falta de metges

“Els pròxims 10 anys tenim un problema”. L’afirmació la fa, sense embuts, el vocal del Col·legi de Metges, Albert Dorca, quan se li pregunta per si Andorra també es troba en la mateixa situació que els països de l’entorn, on la falta de metges és una de les grans preocupacions per assegurar una atenció sanitària de qualitat. “Andorra és un reflex de França i Espanya, amb la diferència que Andorra no produeix [professionals]”, exposa. Dorca no pot concretar quants metges s’han jubilat darrerament o estan a punt de jubilar-se, ni tampoc quants en farien falta durant la pròxima dècada per no tenir problemes, però admet que la problemàtica es concentra sobretot en els especialistes. I lamenta que no s’estigui fent una bona planificació des dels òrgans governamentals.

En aquest sentit, posa un exemple clar: “Tenim dos nefròlegs de més de 55 anys i d’aquí a 10 anys els necessitarem, però no abunden. Són els metges que fan la diàlisi i si marxen, què fem? Anar a fer diàlisi a Barcelona o Lleida?” I no és l’única especialitat amb problemes. Només hi ha un endocrinòleg que tingui cobertura pública i s’apropa a l’edat de jubilació, la majoria de cardiòlegs no accepten nous pacients, la llista d’espera per anar al dermatòleg per la via pública arriba als tres mesos i la llista es podria fer més llarga.
En canvi, segons Dorca, a l’atenció primària la situació no és tan preocupant. “En números generals, l’atenció primària no és el que està pitjor, perquè és on tenim un marge més gran de moviment i on hi ha hagut una mica més de recanvi generacional”, detalla, apuntant que “com que som tan petits, una sola persona ens canvia molt”.

Segons Dorca, “el problema rau, sobretot, no només en l’escassetat, sinó en la falta de planificació, de com ho farem per no veure’ns afectats”. I és que remarca que “si a dos països enormes que produeixen metges se’ls escapen perquè hi ha altres països que els poden pagar millor, tenen un problema. Nosaltres, que no produïm, tenim un problema encara més gros”.

Solucions
I com es pot solucionar? Com es poden atraure metges cap al Principat? “Això és el que encara no se’ns ha sabut contestar des de qui hauria de realitzar la política sanitària”, afirma, deixant clar que “no és competència del Col·legi de Metges planificar la política sanitària del país”. Els metges consideren que “les condicions i el tracte que rebin els professionals sanitaris influirà de forma significativa en el futur, en un mercat on hi ha escassetat de metges a tot arreu”. I reivindica que aquest posicionament “no és ser corporativista, és intentar que la gent tingui una mica clara la realitat en la qual vivim i que en aquesta part de la salut ens hi va la de tots perquè els metges també anem al metge”.

Albert Dorca creu que el Principat s’ha de promocionar o anar a buscar metges, “fer que vinguin d’alguna manera”, perquè “no estem aconseguint ser un destí atractiu perquè els metges joves vulguin venir a treballar aquí”. Una situació que fa temps que dura. “No som competitius i en algun punt haurem de fer alguna cosa per intentar que no ens quedem sense metges, perquè recordem que no tenim universitat, no produïm metges i potser hi ha gent que no ho sap, però tenim metges andorrans que han estudiat a fora i han decidit no tornar”, detalla, mostrant la doble problemàtica que s’acumula: ni s’atrau talent ni es reté.

Uns anys enrere, en canvi, “Andorra era un lloc atractiu per venir a treballar”, però les condicions han canviat. A altres països on abans els salaris eren inferiors ara els han apujat, a més, el cost de la vida Principat “ha pujat moltíssim”, de manera que si hi ha una diferència salarial relativament baixa amb Espanya, per exemple, un fet com el de no poder assumir el cost de lloguer acaba perjudicant Andorra.

El vocal del Col·legi explica la política que segueixen als Estats Units o altres països europeus. “Hi ha ciutats dels Estats Units, de 2 o 3 milions d’habitants, que et donen un bonu per anar-hi. No només et deixen una casa i un préstec amb interessos negatius, no només tens plaça fixa, no només t’asseguren que amb el que guanyis, guanyaràs cinc vegades més que a Andorra, sinó que per anar-hi et donen 150.000 dòlars perquè te’ls gastis amb el que vulguis”.

I tot això per què? “No és perquè siguin molt bona gent ni per regalar dines. Ho fan perquè no tenen metges i hi ha gent que valora més tenir bons metges mentre altres valoren més que el seu equip de futbol tingui Messi o Cristiano Ronaldo”.

De fet, la captació de professionals ha arribat, fins i tot, a les acadèmies espanyoles on es prepara el MIR. “Trobes gent de grans grups hospitalaris alemanys que diuen als estudiants que no facin el MIR a Espanya, sinó que el facin a Alemanya, on podran tenir una plaça”, relata.

Per tot plegat cal planificació i buscar la manera de ser atractius. “Tenim un sistema de salut molt bo i l’hem de mantenir”, destaca, afegint que amb l’envelliment de la població “caldran més recursos i més professionals, però això no vol dir que hàgim de desistir ni baixar el raser”. “Hem d’intentar adaptar el sistema a les necessitats dels canvis generacionals i dels canvis de disponibilitat de metges”, conclou.