La Fundació Julià Reig va presentar ahir la tercera publicació dedicada als hortolans, un recull de les experiències d’una trentena de padrins que cultiven els seus horts socials a les set parròquies.

Després d’editar en els últims anys un receptari i un volum dedicat als remeis, en aquesta tercera edició, amb Els padrins dels horts, Sílvia Arrú i Meritxell Ros han volgut reflectir la història que hi ha al darrere dels hortolans d’Andorra.
Des del mes de maig, les dues autores han quedat de forma periòdica amb set grups reduïts d’hortolans, un per parròquia, amb la finalitat de potenciar un dels objectius del projecte dels horts socials, la relació entre els padrins. A partir del contingut d’aquest taller de comunicació, que es va allargar fins al setembre, les autores han fet un recull amb els testimonis de les vivències d’aquests hortolans durant més de sis dècades.
“La veritat és que Andorra ha canviat molt, no només en la mentalitat, sinó també en la joventut, els mitjans de comunicació i l’alimentació, però l’important és que tot ha canviat per anar a millor”, assegura el Jaume, de Canillo, que ahir va assistir a la presentació del llibre juntament amb una quinzena de padrins més, les autores i els responsables de la Fundació Julià Reig.
El Jaume considera que “de gana, a Andorra no se n’ha passat mai”, mentre que el Júlio, de la parròquia d’Ordino, matisa que no hi havia gaire abundància i que “els plats es repetien, sempre el mateix”. En aquesta línia, conclou que “ara no saps què menges, però abans no tenies tant per menjar”. Aquest hortolà ordinenc, que s’ha aficionat a l’agricultura gràcies als horts socials, sosté que s’ha interessat molt per fer agricultura bio, ja que “amb aquesta iniciativa, almenys a Ordino, només abonem amb productes naturals”.     
La Maria, d’Escaldes-Engordany, recorda que “a comprar s’hi anava molt poc” i que els fruits de la matança del porc es feien durar per tot l’any, mentre que el Jaume aclareix que “hi havia el menjar que tenies, i quan s’acabava, s’acabava”.
Un dels punts que millor valora la Maria del taller de comunicació és que “ens han fet moltes preguntes sobre la nostra infància”, i recorda que llavors no tenien ordinadors, sinó que saltaven a corda i jugaven amb nines de drap. Finalment, el Jesús, d’Andorra la Vella, lamenta que els grups no fossin més amplis, però es mostra satisfet de l’experiència.
La coautora Meritxell Ros assegura que el llibre “fa reflexionar sobre l’abans i l’ara i com encarar el demà” i considera que “no deixarà ningú indiferent”.