2.201 euros. Aquest és l’import de la sanció que ha hagut d’abonar un establiment turístic d’Encamp que no disposava dels fulls de reclamació oficials en català. Notícia històrica perquè es tracta de la primera sanció que imposa l’Administració d’ençà de l’entrada en vigor no només de la Llei de la llengua pròpia i oficial, que ho va fer l’abril de l’any passat, sinó també de la llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, la primera llei del català, aprovada i promulgada el desembre del 1999. La primera. Es pot discutir si és a cop de sancions la millor manera de garantir els drets lingüístics, però el que era impossible és que existint una llei que preveia sancions per l’incompliment de les disposicions, no se n’hagués imposat cap en 25 anys. És que ni una.

Fins a aquest curs, ja ho han vist. Ho havia advertit la ministra de Cultura, Mònica Bonell, la tardor passada, sis mesos després de l’entrada en vigor del text: aquesta llei naixia amb la vocació de ser aplicada. I tot i que la mà dura no era la consigna oficial, advertia sense embuts: “Hi haurà sancions, evidentment”. Doncs la primera ja ha arribat. Per a l’establiment encampadà que no va poder oferir a client que el reclamava el reglamentari full de reclamacions en català. I atenció, que és possible que no sigui l’última. Segons Política Lingüística, aquest 2025 s’han incoat 55 expedients per possibles infraccions de la Llei del català. D’aquest mig centenar d’expedients, tretze s’han acabat arxivant “per falta de proves o de concreció”, i dos van concloure en sanció: una no es va executar perquè, diu Política Lingüística “es va constatar que s’havia esmenat la situació just en el moment d’expirar el termini”, i l’altra és del local encampadà. Això, pel que fa al 2025. L’any passat es van obrir 89 expedients en total, 31 abans de l’entrada en vigor de la nova Llei del català, l’abril del 2024, i les altres 58, després. En la línia del que havia sigut l’actuació històrica del departament, cap d’ells va derivar en sanció, així que, pel que sembla, la barra lliure lingüística s’ha acabat. La major part dels expedients, diu Política Lingüística, tenen a veure amb l’atenció al públic i amb la publicitat de les empreses denunciades, sobretot en pàgines web i xarxes socials.

La sanció que estrena el palmarès del departament s’ha aplicat per incompliment de l’article 18 de la  llei: “Tots els hotels, els restaurants, els bars, les cafeteries i altres establiments d’hoteleria i restauració han de redactar els menús, les cartes, les llistes de preus, l’oferta de serveis i qualsevol altre imprès o informació pública en català. També poden fer-ho en lloc secundari en qualsevol altra llengua, quan la traducció s’inclogui en el mateix document en què s’empra la llengua catalana”. La infracció d’aquest article es considera segons l’article 43 de la Llei infracció “greu”, castigada amb multa d’entre 1.201 i 6.000 euros, i si en el termini de tres anys es constatés que l’establiment ha reincidit, la falta greu es convertiria en molt greu i s’arriscaria a multes d’entre 6.001 i 60.000 euros.

Pel que fa al procediment sancionador, i tal com va detallar Bonell a la tardor, la consigna és resoldre la primera denúncia amb una “reprensió privada” que insti l’infractor a corregir l’incompliment de la llei;  i és a partir de la segona advertència que el procediment se salda amb la sanció reglamentària, que oscil·la entre els 600 euros de la més lleu de les infraccions, als 60.000 de la més greu.