El Govern ha començat a enviar ja aquesta setmana les primeres cartes als prop de 2.000 propietaris de pisos buits per informar-los de les disposicions de la Llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge quant a la cessió obligatòria d’aquests immobles. 

Així ho ha avançat aquest vespre la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en el transcurs de la primera de les taules rodones organitzades per l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), centrada a analitzar els pros i contres de les borses d’habitatge, on ha avançat també que el Govern aprovarà en quinze dies el reglament que ha de regular com es portaran a terme aquestes cessions.

Així mateix, Marsol, que ha apuntat que “pràcticament tenim 2.000 pisos buits localitzats amb noms i cognoms i això és un luxe que no ens podem permetre”, ha aprofitat per fer un repàs de les mesures i els resultats d’aquestes adoptades per fer front a la problemàtica de l’habitatge i ha detallat que ja hi ha hagut “300 apartaments turístics que han renunciat a la llicència, alguns dels quals han anat al mercat de lloguer i uns altres s’han posat en venda”.

Al marge de Marsol, que ha assegurat haver “pres bona nota de moltes coses”, la taula rodona ha comptat amb la participació de la responsable de la Borsa d’habitatge de lloguer de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Valios, i del gerent de Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès (Promusa), Jordi Núñez, que han coincidit que disposar d’una borsa d’habitatge, ja sigui d’un model de mediació o de cessió, “és indispensable” per donar resposta al buit que hi ha entre la demanda d’habitatge i l’entrada al mercat de noves promocions, a la vegada que és “un model necessari per donar tranquil·litat al mercat”.

En aquest sentit, Núñez ha destacat que encara que sigui amb deu o quinze habitatges “val la pena” començar, ja que una borsa “és viva” i va creixent amb el temps i ha coincidit novament amb Valios en la necessitat de donar “incentius” que puguin atreure possibles persones interessades, com garantia de cobrament de rendes als propietaris, descomptes fiscals, subvencions per “posar el pis al dia” si és necessari, que en el cas de Barcelona són de 20.000 euros a fons perdut, entre d’altres, com l’assegurança.