Una de cada quatre sol·licituds  d’un pis de lloguer del parc públic amb una resolució favorable hi ha renunciat de manera voluntària. Es tracta de 42 casos de 162, que suposen un 26% del total. Concretament, 4 de les renúncies corresponen a l’edifici Verge de Canòlich, a Sant Julià de Lòria, 4 al de Tobira de la capital i 34 al de Sant Joan de Caselles a Canillo.

Els motius de renúncia són diversos i fonamentalment “de caràcter personal”. Només en quatre dels casos s’ha produït perquè els sol·licitants havien trobat un altre habitatge. Així ho ha explicat avui la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Marta Alberch, durant la presentació dels principals indicadors del Registre de sol·licitants d’habitatges a preu assequible.

Quant a la resta de resolucions favorables, fins ara hi ha 51 pisos adjudicats (31%): un a l’edifici del Comú d’Encamp al Pas de la Casa, 4 a Verge de Canòlich, 27 a Tobira i 19 a l’edifici Pellicer. Se’n beneficien un total de 92 persones. A més, ara per ara hi ha 48 dels demandants que estan pendents de rebre l’adjudicació (30%) i 22 han causat baixa del registre (14%).

A data de 21 de juliol s’havien presentat un total de 751 sol·licituds, 371 de les quals han resultat desfavorables, el que representa un 53% del total; mentre que el 23% restant, tal com s’ha dit, han estat favorables. Actualment n’hi ha 100 que estan en procés de valoració. Segons Alberch, és una bona notícia que els informes desfavorables vagin decreixent, un 1% si es comparen amb les dades tancades a 31 de desembre del 2024, quan hi va haver un 54% de desfavorables, i els favorables vagin augmentant passant del 18% al 23% de favorables. Una situació, va comentar, que ha atribuït als canvis en el reglament que “tenen un impacte favorable”.

Entre els motius pels quals s’han emès informes desfavorables, en un de cada tres casos, ha estat perquè els sol·licitants no disposen dels ingressos mínims, un altre terç perquè no destinen més del 30% dels ingressos a lloguer, un 18% perquè no tenen el mínim de cinc anys de residència i un 15% perquè superen els ingressos màxims. El 5% que resta són altres causes com ara superar el màxim d’estalvis requerits o bé no acreditar un contracte de lloguer.

Cada mes entren entre 40 i 50 noves sol·licituds d’inscripció al Registre de pisos a preu assequible i el termini de resolució és d’uns mesos, tal com marca el mateix reglament.
166 pisos per adjudicar

Tal com ha explicar la directora de l’INH i ja va anunciar la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, els pròxims que s’adjudicaran són el de Roureda de Sansa a la capital i els de l’Hermus d’Encamp. “La previsió és que abans d’acabar l’any es puguin atorgar els pisos de Ribasol a la Massana, Font del Ferro a Sant Julià i el bloc A a Ordino, tot i que no se’n sap encara l’ordre. Seran doncs 166 els pisos de lloguer a preu assequible els que quedaran per adjudicar de moment”, ha recordat Alberch.

Els aspirants més actius? Joves i famílies monoparentals
Quins són els col·lectius que més aspiren als pisos del parc públic? Atenent les 751 sol·licituds presentades al Registre de sol·licitants d’habitatges a preu assequible i per aquest ordre: els joves (20%), les famílies monoparentals (18%) i la gent gran (16%). Els segueixen les persones amb discapacitat (8%) i les dones que han estat víctimes de violència de gènere (3%). La resta (36%) pertanyen a altres grups. Segons la directora de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Marta Alberch, aquesta fotografia reflecteix que són els col·lectius prioritaris els que més demanen els pisos tenint en compte que els canvis en el Reglament així ho han afavorit.

Per franja d’edat, més de la meitat (55%) dels sol·licitants dels pisos tenen entre 35 i 64 anys, un 25% són joves de fins a 35 anys i un 20% de 65 anys o més. Si ens fixem ara en la nacionalitat dels demandants, “hi trobem un retrat de la societat andorrana”, va remarcar Alberch. Així, un 38% són andorrans, un 25% espanyols, un 13% espanyols, un 5% marroquins, un 3% argentins i un 2% francesos. D’argentins, uruguaians i filipins només n’hi ha un 1%, i d’altres nacionalitats, un 10%. Quant al nombre d’integrants de la unitat familiar, gairebé la meitat estan formades per una persona i un terç, per dues.

Els favorables
Si es posa ara el focus en les 162 sol·licituds favorables, gairebé la meitat són famílies monoparentals, seguides dels joves i de la gent gran. Atenent la nacionalitat, un 40% són andorrans, un 20% espanyols i un 20%, portuguesos. Dels que ja han signat el contracte de lloguer, un 25%  vivia de lloguer, un altre 25% són joves i un 20% compartien pis.

Les renúncies
I què en sabem dels perfils d’aquells que han renunciat voluntàriament a un pis de lloguer a preu assequible? Doncs que 18 han estat joves, 9 famílies monoparentals, 7 de 65 anys en amunt i 7 corresponents a d’altres situacions.