El Centre Penitenciari de la Comella tenia a 31 de desembre del 2025 fins a 54 reclusos, el que suposa una disminució del 27% respecte al 2024 quan hi havia 74 persones. Atès que la capacitat global és de 151 interns, això suposa una ocupació del 35,7%.

Així es pot constatar si més no en les dades incloses en la Memòria de la fiscalia corresponents a l'any judicial 2025, que posen de manifest també que gairebé la meitat dels presos és al centre en règim provisional. Concretament, a finals de l'any passat hi havia 25 interns en presó preventiva (46,30%), 14 dels quals amb la seva causa en fase d'instrucció i 11 a l'espera del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) o del Tribunal Constitucional (TC), de manera que els reclusos en règim de penats, és a dir aquells que ja han rebut la condemna, ascendien a 29 (el 53,70% del total).

El percentatge d'interns en situació preventiva és el segon més alt dels cinc darrers anys després que a 31 de desembre del 2021 fins a 27 de les 46 persones recluses a la Comella, el 58,70%, es trobessin en règim de presó provisional.

Des d'aleshores, el nombre, així com el percentatge respecte al global d'interns, de persones en situació preventiva s'havia reduït, essent de 23 sobre un total de 57 presos el 2022 (el 40,35) i de 16 sobre 49 (el 32,65%) a 31 de desembre del 2023. L'exercici següent, el 2024, que va cloure amb 74 persones ingressades al Centre Penitenciari de la Comella, fins a 34 presos es trobaven en règim de presó provisional (el 45,95% del total).

En relació amb els reclusos que eren a la Comella el 31 de desembre passat, cap menor d'edat, 52 són homes i 2 són dones, mentre que dels 29 reclusos penats n'hi havia dos amb una mesura de seguretat privativa de llibertat d'internament que havien de complir en un centre de caràcter psiquiàtric.

Reforçar les excepcions al consentiment informat

Amb la finalitat d'adequar les disposicions de la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica a les exigències del Tribunal Europeu de Drets Humans, seria "oportú reforçar la base legal a la qual es remet la norma per permetre excepcions al consentiment informat per raons sanitàries". Així ho planteja la fiscal adjunta Marta Villaverde que, en el marc de la memòria de la fiscalia general, aborda el dret a l'autonomia de l'usuari del sistema sanitari i les excepcions i adequacions de la llei als estàndards del TEDH. Villaverde, després d'analitzar les sentències del TEDH en la matèria, proposa també que s'estableixi el "procediment per poder validar aquestes excepcions" i les garanties de l'afectat per "poder revisar dita ingerència".