L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va assegurar ahir al  matí davant de la jutgessa que investiga el cas de suposat frau fiscal que el seu pare, Florenci Pujol, va deixar als seus set néts i a la seva nora, Marta Ferrusola, uns 140 milions de pessetes l’any 1980 i uns documents manuscrits on explicava com repartir-los i per què els deixava a Andorra.
Segons fonts jurídiques, Pujol va dir que els diners procedien del negoci “il·legal” de canvi de divises del seu pare durant el franquisme i que en cap cas s’han multiplicat per comissions il·legals o corrupció política, sinó per inversions fetes a Andorra mateix sempre a través d’assessors.
Després de gairebé cinc hores de declaracions al jutjat per part de Jordi Pujol i tres dels seus set fills, fonts jurídiques van explicar que la versió donada per l’expresident va intentar ratificar el que ja havia dit en el document de confessió de finals de juliol i en la seva compareixença al setembre al Parlament. La seva esposa, Marta Ferrusola, es va negar a declarar, mentre que els tres fills, Marta, Mireia i Pere, van reafirmar l’explicació del seu pare.
Pujol va declarar “tranquil” i durant unes dues hores va anar donant alguns detalls que completen la versió donada fins ara, però sense aportar cap prova documental ni detalls que el puguin inculpar o exculpar directament. Bona part de la seva intervenció inicial va ser en català, fet que va obligar un intèrpret a intervenir perquè el fiscal anticorrupció que porta el cas, Alejandro Luzón, treballa a Madrid i no l’entenia. Més endavant, Pujol va canviar a la llengua castellana per agilitzar la declaració.
Va tornar a explicar que el seu pare, Florenci, va fer una fortuna important durant els anys del franquisme amb la compravenda de divises, sobretot dòlars, des de l’estranger, principalment al Marroc. Aquesta activitat era “il·legal”, va admetre Pujol, però tolerada per les autoritats franquistes.
Després que Jordi Pujol fos empresonat als anys 60 i que més tard es volgués dedicar a la política, el seu pare tenia por que les coses canviessin i la democràcia no triomfés o que el seu fill s’arruïnés en la vida política. Per això, el 1980 va fer un llegat, que no una herència, en favor dels seus néts i la seva nora, per si algun cop necessitaven diners. En unes cartes manuscrites va explicar a Marta Ferrusola que deixava uns 140 milions de pessetes a Andorra a nom d’ella i dels seus néts. Mentre els néts fossin menors els diners serien gestionats per un gestor de la seva confiança, Delfí Mateu, ara ja mort.
Els dos fills grans, Jordi i Marta Pujol Ferrusola, tenien coneixement del fons des dels anys 80. Però no va ser fins l’any 1992, quan el fill petit, Oleguer Pujol, va complir els 18 anys, que ho van saber la resta de germans. A partir d’aleshores Jordi Pujol Ferrusola va ser qui va gestionar els fons i hi va fer algunes aportacions.
Pujol va dir que es va voler desentendre d’aquests fons des del primer moment perquè tenia por que això taqués la seva imatge pública. A més, va assegurar que el seu pare no va deixar aquests diners en l’herència del testament oficial perquè eren il·legals. Tot i així, la defensa no va aportar encara aquest manuscrit.
Preguntat per com 140 milions de pessetes es converteixen en uns 540, va dir que els fons van créixer gràcies a inversions fetes a Andorra mateix amb l’assessorament d’experts fiscals. En tot cas, va negar rotundament que els diners provinguin de l’erari o siguin procedents de corrupció, com apunten algunes acusacions. A més, va dir que la recent regularització fiscal feta per la seva dona i els tres fills aquest juliol passat ha estat total i que ja no queden fonts ocults al Principat d’Andorra. Tot i així, Pere Pujol va dir que la regularització encara s’està fent.
La defensa dels Pujol, exercida per Cristóbal Martell i Albert Carrillo, encara no ha aportat cap document que refermi aquestes explicacions, com extractes bancaris o els manuscrits de Florenci Pujol.