La cap de l’Agència de Protecció de Dades (APDA), Resma Punjabi, ha defensat avui en roda de premsa la gestió feta de l’entitat i ha descartat presentar la renúncia al seu càrrec. “Dimitiria en el cas que no es complís amb els objectius, però s’han complert”, ha defensat després d’explicar les “dificultats” que té per poder gestionar els càrrecs d’inspector i subratllar la manca de recursos. Segons Punjabi, el fet que siguin càrrecs nomenats pel Consell General i alhora subordinats d’ella és una “casuística molt concreta que no es dona en cap altra institució”, que fa que ella no pugui intervenir en el procés de selecció i que tampoc hi hagi un marc regulador de les relacions laborals (“són autònoms i poden organitzar-se la feina i els horaris com vulguin”), la qual cosa fa l’Agència “ingestionable”. 

D’aquesta manera, Punjabi ha repassat cas per cas les baixes que s’han produït a l’APDA els darrers mesos i va lamentar no disposar dels mecanismes de gestió pertinents. La primera dimissió es produeix, segons Punjabi, després que la inspectora en qüestió suposadament no hagués acudit mai al seu lloc de treball ni s’hagués connectat als servidors de l’Agència. La segona inspectora plega víctima de la síndrome de “burn out” (treballador cremat) per l’excés de feina derivat de la nova llei de protecció de dades i el fet que aquesta inspectora estava sola, ja que l’altra es trobava de baixa. La darrera baixa, la de la tercera inspectora, es produeix després que el mateix dia que prenia possessió del càrrec volgués renunciar-hi perquè “no li encaixa l’horari i no pot conciliar”, segons ha explicat la cap de l’APDA. D’altra banda, en relació amb la baixa de l’administrativa, Punjabi ha dit que era un càrrec que “jo no necessito” però del qual no es podia prescindir perquè l’acomiadament era econòmicament impossible, i al qual es van atribuir més funcions, fet pel qual també hauria plegat com a conseqüència de la síndrome del treballador cremat.

Amb tot, la cap de l’Agència ha defensat que “en tots els casos s’han donat possibilitats perquè no marxessin”, oferint formacions i “bonus” per assumir més funcions, però que no té potestat per modificar els salaris ni altres. D’aquesta manera, malgrat reconèixer que “la responsabilitat la tinc tota, gestiono l’Agència”, ha apuntat que “hi ha qüestions en què  no tinc marge d’actuació”. En aquest punt, Punjabi ha valorat que “potser s’hauria de modificar la llei” per tal de fer efectiva la potestat de supervisar la tasca d’inspecció que té la cap de l’Agència i donar-li eines per motivar els inspectors perquè puguin tenir una trajectòria dins l’entitat. I fins i tot l’opció que plantejava dilluns el síndic general, Carles Ensenyat, d’aprofitar i fer que els inspectors de l’APDA siguin funcionaris, “podria ser una solució”, ha reconegut la cap de l’Agència, ja que donaria “més seguretat als inspectors i també hi hauria un règim sancionador” en els casos en què no es complís amb les obligacions associades al càrrec. La dels inspectors és una feina “primordial” per a l’Agència, ja que sense la funció d’inspecció “l’APDA no té sentit”, ha afirmat Punjabi mentre defensava que és un càrrec de caràcter “tècnic i operatiu”, motius pels quals s’ha intentat retenir-los i d’altra banda es consideraria oportú que no fossin càrrecs nomenats.

Per tot plegat, ha argumentat que “he de complir un mandat legal i l’estic complint malgrat tot això, i la feina està sortint”, per la qual cosa no veu justificat renunciar al càrrec. A més, entén que la successió de baixes no és per discrepàncies amb la seva persona, que el personal adscrit “penso que està molt content a l’Agència”. Així, creu que ha tingut “mala sort” i s’ha trobat “circumstàncies de pel·lícula”, que han dificultat la gestió del dia a dia.

L’APDA obre, per primera vegada el 2023, 11 expedients d’ofici
Per justificar que la feina s’està fent, la cap de l’APDA, Resma Punjabi, ha exposat un seguit de dades, entre les quals destaca la relativa a l’obertura d’expedients d’ofici. Fins l’any passat no se n’havia obert mai cap i el 2023 se’n van obrir 11. En aquesta mateixa línia, Punjabi ha comentat que mentre s’impartien sis formacions de mitjana entre els anys 2005 i 2021, el 2022 se’n van oferir 35, i que fins al 2021 l’APDA publicava una guia anual, mentre que el 2022 se’n van publicar cinc i el 2023, set. 

Amb el mateix objectiu de demostrar l’augment de la feina que assumeix l’Agència, Punjabi ha presentat diversos gràfics dels quals es desprèn que les consultes van créixer durant el 2022 fins a arribar a les 3.864, una dada que l’any passat es va reduir lleugerament i es va quedar en 3.529, quan els darrers anys havia oscil·lat entre un i dos milers. Els darrers dos anys també s’han registrat altes de delegats de protecció de dades (33 el 2022 i fins a 251 l’any passat) i notificacions de violacions de seguretat (16 l’any 2022 i 25 durant el 2023).