Viure i emprendre al Pirineu és, sovint, una barreja d’il·lusió i de resistència. Tenim un territori privilegiat, amb qualitat de vida, paisatge, comunitat i projectes que neixen de l’estima per la terra. Però darrere d’aquesta imatge tan atractiva també hi ha una realitat cada vegada més evident: cada cop costa més trobar persones que vulguin o puguin treballar aquí.
És una problemàtica que s’està estenent per molts indrets del Pirineu. Empreses, comerços, restaurants, negocis turístics o empreses de construcció busquen treballadors per poder créixer o, simplement, per poder continuar aixecant la persiana cada matí.
Recentment hem vist exemples molt clars. Projectes consolidats que busquen personal sense èxit, establiments que redueixen horaris o, fins i tot, negocis que es veuen obligats a tancar temporalment per falta de treballadors. El cas del Bar l’Estrella, un bar emblemàtic de la Seu d’Urgell, amb les portes tancades per falta de cuiner, n’és només una mostra de la desena que podríem nomenar.
Aquesta situació també la visc en primera persona. Tinc una botiga al carrer Major de la Seu d’Urgell, un projecte que estimo i que va néixer amb molta il·lusió. En aquests dos anys hi han passat diverses persones treballant-hi, però mantenir una estabilitat de personal s’ha convertit en una tasca realment complicada, fins al punt d’haver de decidir fer un traspàs del negoci, no perquè no surtin els números, sinó perquè amb les portes tancades, no es poden generar ingressos. I quan no tens equip, molts projectes senzillament no poden tirar endavant.
El més paradoxal és que, si mirem les dades, podríem pensar que hi ha marge. A la comarca hi ha centenars de persones inscrites a les llistes d’atur. Però després la realitat del dia a dia és una altra: negocis buscant treballadors i llocs de feina que queden sense cobrir.
Hi ha moltes causes possibles, però n’hi ha una que cada vegada pesa més: l’habitatge. Trobar un lloc on viure a un preu digne s’ha convertit en un dels grans obstacles per a molta gent que voldria venir a treballar al Pirineu. Quan algú rep una oferta de feina i calcula el cost real de viure aquí —especialment en zones properes a Andorra—, sovint la decisió és clara: no surt a compte.
El resultat és preocupant. Tenim territori, tenim projectes, tenim empreses amb ganes de créixer… però ens falten persones que hi puguin viure i treballar dignament.
Parlem sovint d’omplir el Pirineu de vida, de lluitar contra el despoblament o de dinamitzar l’economia de muntanya. Però perquè això sigui real, cal afrontar els problemes de fons. No podem aspirar a tenir un territori viu si la gent que el vol habitar no pot trobar un habitatge accessible ni unes condicions de vida assumibles.
El Pirineu és molt més que un lloc per venir a passar el cap de setmana, fer una excursió o gaudir del paisatge. És un territori on viu gent, on hi ha projectes, comerços, iniciatives i persones que hi volen construir futur.
I estimar el Pirineu també vol dir garantir que la seva gent hi pugui viure i treballar amb dignitat.
