Quan les vaques són els companys

Fa 11 anys que la Meritxell Baró va decidir prendre les regnes del cortal de Llumeneres, a Aixirivall, una propietat que ha estat en mans de la família des de fa generacions. Els pares, quan la van heretar, hi van desenvolupar una explotació equina, però a poc a poc, i a causa de les tendències del mercat, les vaques van anar substituint els cavalls. Aleshores la Meritxell tenia altres aspiracions, però un sotrac en el terreny personal la va empènyer a cuidar-se ella mateixa dels animals i a convertir allò en la seva activitat principal. La passió per una feina que és molt més que el sosteniment econòmic d’ella i dels seus fills l’ha portat no només a anar millorant progressivament les quadres on viu el bestiar els mesos de fred, sinó a ampliar també el negoci: els productes de l’hort i els nabius que conrea es venen en tres establiments comercials del país i formen part de la marca Productes agrícoles i artesans d’Andorra, i a partir del mes de maig, tots els anys, les portes del cortal s’obren a escolars de tres a set anys d’edat que participen en les activitats de la granja escola que la Meritxell ha posat en marxa.

“La mare encara es fica les mans al cap quan em veu entrar el bestiar a la quadra”, assegura la Txell, que és una de les poques dones al país al capdavant d’una explotació ramadera. Els pares, de fet, combinaven el cortal amb la feina que tenien abans de rebre l’herència i cap d’ells no s’hauria imaginat que la filla s’arremangaria fins al punt de ser la primera i principal treballadora de la granja. “Ningú no s’ho creia, ningú no apostava per mi, però aquí estic”, declara orgullosa.

I és que, de motius per estar-ne, no n’hi falten. És ella qui té cura de la quarantena de caps de bestiar boví de la seva propietat, qui planta, rega i cull els productes hortícoles i qui arreplega, un a un, els nabius que no dubta a oferir als seus visitants. Ara que estem a mitjan octubre, les vaques han començat a baixar del Madriu. “La setmana passada, a Claror, ja vam fer la partició dels animals amb els altres ramaders que a l’estiu tenen les vaques al Madriu i ara les vaques són als respectius prats de casa, a punt de tornar”, explica.

Això no vol dir que les quadres del cortal de Llumeneres estiguin buides. En elles hi ha el toro semental, els vedells d’engreix i dues “noies”, és a dir, dues vaques que encara no tenen els vint-i-quatre mesos i, per tant, no han pogut anar a la muntanya per evitar possibles “ensurts”. “La cria està totalment controlada i esperem que les vaques estiguin en el punt òptim de desenvolupament ossi i muscular abans no quedin prenyades. Seria un risc per a elles i per als vedells si no ho féssim així”, aclareix la Txell. Ella mateixa és mare i confessa que, al principi, que no havia tocat mai els animals, ho passava “fatal” per les vaques quan estaven a  punt de parir perquè “sabia com se sentien, com patien”. “Fins que un dia canvies el xip i et dius a tu mateixa que t’hi estàs dedicant per fer una producció, per tenir-ne un rendiment, i et fiques les piles”. Dit així podria semblar que la Txell va fer un canvi radical en la seva manera de tractar les vaques, però no és així en absolut. Ella hi xerra i les mima amb un rosegó de pa, o se’n preocupa quan veu que alguna està trista. “Els animals són, en realitat, els meus companys de feina i procuro que estiguin el millor possible. Això, a més, es nota en el producte final”, proclama la ramadera.

Pel que fa a la cria, i més enllà de les mesures que pugui prendre cada ramader amb les seves vaques, el departament d’Agricultura del Govern d’Andorra fa temps que impulsa un programa de selecció genètica de la raça Bruna d’Andorra amb la col·laboració de Ramaders d’Andorra. El gerent d’aquesta empresa, Gerard Martínez, afirma que “l’objectiu amb la raça de toro amb la qual estem treballant a Andorra és obtenir vedells petits, que no facin patir la mare en el moment del part, i futures bones mares. Des que estem implementant el programa de selecció, els veterinaris de Govern diuen que les cesàries s’han reduït en un 80 o un 90%”.

Quant a les adaptacions per obtenir el certificat de benestar animal que està impulsant el Govern, la Txell pensa que només li caldrà implementar “petites millores”. Reconeix que vaques i toros són competitius i, a les seves quadres, les menjadores tenen un dispositiu incorporat per evitar conflictes entre els animals. D’igual manera, és possible que més endavant hagi d’ampliar abeuradors o fer canvis en els punts de sal. “El Govern i els ramaders avancem junts, sobretot d’uns anys ençà, i això ens permet oferir un millor producte. Finalment és bo per a tothom”, conclou.  

Els restaurants se sumen a la promoció dels productes locals

El gerent de Ramaders d’Andorra, Gerard Martínez, és un defensor de la qualitat dels productes autòctons “no perquè siguin d’aquí, sinó perquè són bons”. La promoció de la Carn de qualitat controlada que s’està fent entre els restaurants del país comença a donar els seus fruits i ja hi ha diversos establiments que ofereixen aquest producte. És més, el Fourteen de l’hotel Prisma d’Escaldes-Engordany elabora un menú de migdia basat gairebé en exclusiva en productes locals, no només carnis. La Meritxell Baró, de fet, els ven productes de l’hort a més de la carn de vedella. Martínez confia que aquesta sigui una tendència que vagi a més i que contribueixi a la consolidació del sector els pròxims anys.