Fer sortir del seu restaurant a un xef que té una Estrella Michelin no és senzill. I és que quan la gent hi va no espera solament gaudir d'un bon menjar, sinó també poder saludar al cuiner que l'ha preparat. Tenen una reputació que han de conservar, i estar al peu del canó és una qüestió molt important. Però hi ha algunes excepcions que fan de tant en tant, ja sigui per visitar el local d'algun amic de professió, anar a alguna que altra convenció o ajudar a un col·lega del sector a perfeccionar els seus plats; i si a més aprofites per celebrar una jornada gastronòmica especial, doncs encara millor.
Doncs resulta que Grandvalira fa tres anys que organitza aquest tipus d'esdeveniments, i de la mà de Bodegas Valduero han aconseguit portar diversos xefs de prestigi a alguns restaurants de l'estació d'esquí. I ahir, al Racó de Solanelles, el cuiner del restaurant El Doncel, ubicat a la localitat de Sigüenza, a la província de Guadalajara, va delectar tant als comensals com a l'equip de Grandvalira amb un menú distintiu i els seus coneixements. El seu nom és Enrique Pérez, i té una Estrella Michelin i un parell de Sol Repsol.
Per al director de restauració dels sectors del Pas de la Casa, Grau Roig i Encamp de Grandvalira, Carles Jordi, aquest tipus de col·laboracions són "positives i beneficioses per a tots", ja que no solament aprenen dels grans cuiners, sinó que ells també gaudeixen la visita al país. Les jornades estan pensades amb un enfocament dirigit a la cuina de muntanya o d'altura, i ja hi ha assistit, per exemple, Carles Flinch de Can Manel, el xef Pep Moreno del restaurant Deliranto de Salou, i està previst que també vinguin Fran López, del Villa Retiro de Tarragona, i Rafa Zafra, de l'Estimar de Barcelona. "Grans eminències de la cuina que acollim amb molta il·lusió!".
El xef Pérez reconeix que "ens costa sortir de casa", però cuinar a l'entorn de Grandvalira "és espectacular" i no solament "un repte", sinó també "un immens plaer". La seva cultura gastronòmica "es molt similar a la d'aquí", diu, ja que molts dels productes que gastem "són molt similars, com la carn de caça o els bolets". A més de la manera de menjar, "calent i contundent!", descriu. I és que "tot va lligat a la zona". Pérez és un gran defensor de la cuina de territori, sigui quin sigui. "M'agrada reconèixer una regió a través del menjar". Això és el que fa únic cada paratge, i "també a Andorra, és clar".
De fet, no és la primera vegada que visita el Principat, ja que de ven petit ja hi pujava amb els seus pares. Recorda que de camí sempre paraven a un restaurant de Ponts i menjava botifarra amb mongetes, i des d'aquell moment sempre ho ha associat amb la localitat catalana. De la mateixa manera que a Andorra li recorden els ceps, ja que els amics que visitaven "sempre en tenien un plat preparat". I és que la cuina és molt més que una experiència sensorial, "és cultura", i "si els cuiners no posem en valor la gastronomia dels territoris, ens estarem equivocant profundament", creu el xef Pérez.
El menú que va presentar s'anomenava "Terra i Sal", i hi figuraven plats com un bombó de formatge de cabra, un trinxat de patata i bacallà –conegut com a atascaburras en terres manxegues–, un tàrtar de truita de riu, caldo d'ànec blau o cérvol amb salsa cremosa, i tot anava ben acompanyat de vi de Bodegas Valduero. A més, per tal de fer més amena l'ocasió, Grandvalira va decidir limitar l'aforament del restaurant Racó de Solanelles, la qual cosa Pérez va agrair profundament, ja que és ben coneixedor de com funciona un restaurant i què significa no tenir-lo tot obert, però Jordi considera que "la ocasió ho mereixia". Per tenir un cobert havies de fer reserva, però si algú s'hi apropava i es trobava de patac amb l'esdeveniment també li feien un lloc a taula.
Això mateix els va passar a uns turistes madrilenys, que asseguraven haver trucat però no per a la jornada gastronòmica, sinó pel restaurant habitual. Una de les dones, indignada, manifestava a l'encarregat que havia "mogut cel i terra per tenir una reserva!", i ara es trobava que se li havien girat els plans. "Perdoni, de veritat", replicava l'encarregat, "ha sigut un error, però tenim a un xef d'Estrella Michelin que si volen els oferim un plat". "No m'interessa!", exclamava la senyora, "no és el que havia reservat!". Ben a prop estava presenciant l'escena Miguel Domínguez, director comercial de Bodegas Valduero, que també havia vingut al país, i se'ls va presentar. "De Valduero diu que és?", va dir la dona madrilenya, "me encanta ese vino!". I tots plegats van seure a taula i la sang no v arribar al riu. I és que aquestes coses passen quan una Estrella surt de casa, que tothom se'n du una sorpresa!
