“Per saber com funciona el país, les mentalitats, les tradicions, hem de mirar què hi ha històricament.” L’afirmació és de Mònica Coste, actual llevadora del Quart d’Ordino que reivindica la figura de l’entitat més elemental en l’organització administrativa andorrana. Fa 50 anys que viu al país i en porta 19 a Ordino. No és la primera vegada que forma part de la junta del Quart, i deixa clar que per entendre el posicionament de la institució en el cas de l’hotel Casamanya és vital saber què és el Quart i quines són les seves funcions i vocacions, una institució de qui defensen el “valor històric i tradicional”, ja que en la formació del seu consell la base no és l’individu, sinó “la casa, la llar”.

L’origen cal buscar-lo en la gestió de les pastures i conreus. En el cas del Quart d’Ordino la documentació més antiga que existeix data del 1593 i es disposa d’un llibre que recapitula totes les actes des del 1633. Coste reconeix que inicialment formar part de la institució era un procés “no tan democràtic com ara”, ja que només hi podien accedir els caps de casa, “homes, les dones no, era molt patriarcal”, però deixa clar que “també era molt social”: ajudava i cuidava malalts i necessitats, imposava els jornals per al manteniment de les obres, els camins, placetes i treta de neu, “és a dir, si una persona demanava alguna cosa, se li donava, però ho havia de pagar amb jornals”, programava conreus, durant les epidèmies notificava les quarantenes i fins i tot tenia poder coercitiu.

Coste recorda que en un moment donat el quart va tenir diners i va buscar “treure’n un rendiment per ajudar la gent, perquè sempre ha tingut una idea social”. Així va ser com es va decidir comprar uns terrenys on posteriorment es va construir l’hotel Casamanya. “El turisme creixia i van pensar que podria donar un rendiment que aprofitaria el Quart”, remarca. “És a dir, s’ha de subratllar que tot això és propietat del Quart, i quan es parla de vendre el Casamanya, no és el Comú o el cònsol qui ha d’anar a firmar, és la llevadora, en el meu cas, que té el mandat per fer-ho. Això s’ha de precisar”, assenyala Coste.

El problema, ja sabut, és que amb el pas dels anys i els canvis legislatius que han dotat de competències els comuns, la institució ha anat perdent pes. A dia d’avui no té capacitat econòmica ni tampoc competències per fer segons quins tràmits administratius. La Constitució reconeix els quarts, però es regeixen pels usos i costums. I aquí és on s’ha produït l’etern debat sobre el paper que han de jugar en l’actualitat. Fa un parell d’anys un grup de persones de la parròquia van obrir el debat públicament, però la reflexió no va anar més enllà d’una reunió pública i una mica de soroll als mitjans de comunicació. Tampoc ha permès avançar el conveni signat entre el Quart i el Comú, ja que no tots els membres de la històrica institució el veuen amb bons ulls.

Des d’un paper més secundari, però, la institució no deixa de funcionar. “El Quart d’Ordino és molt especial en la manera de funcionar”, destaca l’actual llevadora, que diu que per a ella va ser “molt important” que la convidessin a formar-ne part. Coste posa en relleu el fet que fa anys que s’ha deixat enrere la visió més patriarcal, “ja fa temps que ha tingut llevadores, la primera va ser la Joana Areny, que era segona llevadora, després hi ha hagut la Meritxell Espot, la Núria Bernet, la Marina Benazet (actual segona llevadora), l’Anna Call, la Bernadeta Gaspà, o la Carmen Sebastià. Les dones han tingut un rol important”, afirma.

Com s’organitza? El Quart té una junta administrativa formada per 6 persones i un consell de quart en el qual actualment hi ha 23 persones. Els mandats són per dos anys i en el marc del Consell de les Talles s’elegeixen els membres del consell. “Es posa el nom en una papereta i es diposita en una urna”, explica Coste, i entre els 23 membres que té actualment el consell, anys enrere s’havia arribat a la quarantena, una mà innocent elegeix els 6 integrants de la junta, a més de dues persones més com a substituts. La llevadora destaca que aquelles persones que ja han estat elegides anteriorment ja no poden posar els noms a l’urna, “fins que tots els membres han estat elegits. Tothom qui forma part del quart en un moment o altre li tocarà estar al capdavant”. Segons Coste, aquesta és la demostració que l’organisme “és superdemocràtic”. Entre els membres de la junta s’escull els llevadors o llevadores, un secretari, “i la resta de persones fan part de la junta però no tenen un càrrec efectiu”. Amb tot, no vol dir que no tinguin feina. “Tothom participa en comissions: el cadastre, la mancomunitat d’aigua... tothom té una cosa a fer”.

I si algú es pregunta si tothom pot entrar al Quart, Coste també en dona la resposta: “has de ser cap de casa, home o dona, no hi ha inconvenient. Tenir passaport andorrà i residir a la parròquia dos anys com a mínim”. Si es compleixen les condicions, es pot enviar un mail a quart@ordino.ad mostrant l’interès per formar part de la institució i donar totes les dades personals. “Animo tothom qui en vulgui forma part”, manifesta, indicant que és durant la celebració del Consell de les Talles que s’accepten les candidatures. “No he sentit mai que a algú no se l’hagi acceptat”, aclareix.