La manca crònica de personal de substitució a les escoles d’Andorra s’agreuja. Segons les dades de la darrera memòria de Recursos Humans del ministeri d’Educació, durant el curs escolar 2025-2026 un 39,30% de les necessitats de cobertura van quedar sense atendre. D’un total de 201 incidències registrades –entre baixes mèdiques, permisos administratius, mobilitats i jubilacions, entre d’altres– només se’n van poder cobrir 122, de manera que 79 absències van quedar sense relleu a les aules.

Aquest balanç consolida una tendència preocupant per als equips directius dels centres. Si durant el curs 2023-2024 el percentatge de vacants desateses es va situar en el 33,79% (98 casos sense resposta de 290), el curs 2024-2025 va registrar una lleugera treva, amb un 29% (55 casos). Amb el pic fregant el 40% aquest darrer curs, queda palès que les mesures aplicades fins ara no aconsegueixen frenar el buidatge de la borsa de personal interí.

La radiografia per perfils professionals mostra que la situació és especialment crítica a segon ensenyança i batxillerat. I és que el cos de professors va patir una taxa de descobert del 60,32%: de les 63 substitucions requerides al llarg del curs, el ministeri només en va poder resoldre 25, fet que posa de manifest una vulnerabilitat estructural, amb 38 baixes sense atendre. Per la seva banda, els col·laboradors educatius van tancar el curs amb un 33,80% de les necessitats de substitució sense cobrir (24 de 71).

Pel que fa a les etapes d’infantil i primària, el cos de mestres va registrar un 26,98% de vacants sense cobrir, la qual cosa es tradueix en 17 absències sense relleu d’un total de 63 necessitats detectades. Les úniques àrees que van esquivar completament la crisi de cobertura van ser els serveis de tècnics (3 de 3 cobertes) i de psicopedagogs (1 d'1 coberta), que tenen un volum d’incidències molt residual.

La major part de les incidències corresponia a baixes mèdiques de dones, amb 161 casos sobre el total. Aquesta dada posa de manifest el pes que tenen les baixes mèdiques en el conjunt de les necessitats de substitució.

El sector educatiu i les anàlisis publicades apunten a factors externs al sistema educatiu com algunes de les principals causes del problema. L’alt cost de l’habitatge de lloguer al Principat i la manca d’oferta de pisos a preu assequible no hi contribueixen precisament. A més, els complexos tràmits burocràtics associats a les contractacions i la curta durada de moltes de les baixes fan que, per a molts candidats, no sigui econòmicament viable ni prou atractiu desplaçar-se per cobrir períodes de poques setmanes o mesos.

Cap home en el període de prova educatiu el 25-26

L'avaluació del període de prova del personal educatiu reflecteix una feminització absoluta en els perfils analitzats. Segons les dades recollides en la memòria de recursos humans, la totalitat dels expedients d'aquest procés corresponen a dones, sense que es registri ni un sol home en cap de les categories professionals avaluades. Per categories, la de tècnics d'educació concentra el gruix principal d'aquestes avaluacions, amb un total de 20 dones que han hagut de superar aquest període de validació per consolidar la seva plaça. Per la seva banda, el personal administratiu i pedagògic té una presència molt més reduïda en aquest balanç, i registra únicament 2 dones en fase d'avaluació. En contrast, el personal masculí és completament inexistent.