Fins a quatre mesos d’espera en els casos que costa més fer compatible la disponibilitat del pacient i la del fisioterapeuta. Però així estan les coses i és habitual que de mitjana es trigui entre dos i tres mesos. Es tracta d’una situació que s’ha arrossegat des de fa un temps, però que de moment no té una solució a curt termini pel que expressen els professionals. 
Segons el president del Col·legi de Fisioterapeutes d’Andorra (COFA), Theo Rogué, les causes d’aquesta situació venen provocades per un conjunt de factors. D’una banda, l’augment demogràfic al país, que en general provoca una major pressió assistencial en tots els àmbits de la salut. De l’altra, apunta el grau d’especialització i d’especificitat dels tractaments que dispensen que “toquen totes les edats i patologies”. I afegeix Rogue: “Hem de pensar que és una disciplina que cada dia tracta més patologies perquè té la capacitat per fer-ho. És una professió que en els últims anys ha evolucionat molt i ha millorat molt”. Tot plegat, fa doncs que hi hagi més pacients. Però això no és tot. I és aquí també entren en joc l’envelliment de la població i la cronicitat de certes malalties amb “processos llargs i més recurrents”.´La càrrega burocràtica és un altre aspecte que hi influeix, tot i que Rogué comparteix que ja fa temps que treballen amb la CASS per avançar en la digitalització dels processos. 
I també hi influeix que hi hagi cada cop menys fisioterapeutes convencionats? Rogué exposa que els darrers anys el nombre de professionals “ha anat lleugerament a la baixa”, mentre que la demanda ha crescut. Per tant, “és obvi que la càrrega de treball creixent repercuteix en els fisioterapeutes que sí que estan convencionats”, infereix. Actualment en són 137, mentre que de col·legiats n’hi ha més de 200. I les tarifes també juguen el seu paper. Hi ha qui diu que l’augment hauria de ser almenys d’un 30% tenint en compte que feia anys que no s’havien actualitzat tenint en compte almenys l’IPC. 
Sobre aquest aspecte, Rogué es mostra però molt prudent. Assenyala que fa “molts anys” que es negocien i que més que posar damunt la taula xifres concretes, el que voldrien aconseguir enguany és poder estructurar bé la fisioteràpia perquè sigui els més eficient pòssible i amb la millor qualitat assistencial. A més, és del parer que el que s’ha de fer primer és valorar si es poden apujar, si a nivell institucional és possible “i, partir d’aquí sí que tenim la intenció de proposar una xifra que sigui el més realista possible”. El que està clar és que si milloressin les tarifes es frenaria aquest degoteig de fisioterapeutes que es desconvenionen, remarca el president del COFA
El que no volen de cap de les maneres és que se’ls culpabilitzi per l’augment de la despesa sanitària, que ha disminuït un 2% perquè hi ha precisament menys professionals convencionats. Per Rogué la pregunta pertinent seria més aviat aquesta: “si no hi hagués fisioteràpia, quina seria la despesa en baixes i cirurgies?”