“En surto content, ha valgut la pena estudiar!”, diu en Joaquim minuts després d’abandonar la sala on s’ha efectuat el primer dels exàmens de les Proves Oficials de Batxillerat (POB). Aquesta introductòria convocatòria estava reservada per a l’assignatura de Filosofia, que és una de les quatre matèries obligatòries, o troncals, juntament amb Català i Anglès, els exàmens de les quals tindran lloc el 7 i 8 de maig respectivament, i les proves orals l’endemà, dissabte dia 9 –la quarta assignatura és Educació Física–. Són un total de 260 els alumnes que s’avaluen aquest any, 218 dels quals estudien a l’Escola Andorrana de Batxillerat de la Margineda; els 42 restants són aspirants que s’hi presenten lliurement. Recordem que la nota final que treguin els estudiants, juntament amb la mitjana de la qualificació dels dos anys de batxillerat, és la que els servirà per entrar a una carrera o altra en una universitat o altra, així que la transcendència de les POB és, sense ànims d'espantar més del necessari cap nano, majúscula.

Tot i així, la immensa majoria d'alumnes que ahir es van examinar de Filosofia van sortir força satisfets amb com els havia anat la prova. Tenien dos temàtiques o textos per escollir i fer-ne la pertinent anàlisi i explicació. Una d'elles era l'ètica i la moral associada a les accions que prenem, i l'altra el lliure albir i el determinisme. Aquest últim tema va ser, segons l'estudiant Caternina, el que "segurament tothom ha escollit, ja que era el més senzill!". Així ho corrobora també l'Aila, que comenta que "tots ens el sabíem", així que els ànims a la sortida de l'Escola Espanyola de Sant Julià de Lòria, que és on s'estan duent a terme les POB, eren més que positius. Aquestes dues alumnes estaven parlant en rotllana amb les seves amigues Amanda, Emma i Eva i comentant la jugada. Totes elles volen estudiar carreres relacionades amb el món de l'art, ja sigui Disseny d'Interiors, Art Digital o Història de l'Art, així que el fet que l'assignatura de Filosofia sigui troncal els ha anat estupendament.

Ara bé, a qui potser no els va semblar tan meravellós el fet que aquesta matèria sigui obligatòria és a un altre grup d'alumnes que cursen el batxillerat científic. La Karen, que era l'apassionada portaveu de la colla, explica que a les carreres relacionades amb l'àmbit de les ciències "acostumen a demanar una nota de tall molt alta", i el fet d'haver de cursar una assignatura que, en principi, "no té res a veure" amb el que volen estudiar a la universitat, pot fer que la mitjana baixi. "Pot determinar el nostre futur!", deia. Tot i així, a totes els va sortir, també, més que bé la prova, i ja solament tenen al cap el proper examen, que és el de Física i Química, precisament avui. 

Rondant també pels voltants de la sortida de l'escola, i comentant com els havia anat la prova, hi havia cinc amics que també s'alegraven que els haguessin preguntat "un tema que teníem controlat!". Un d'ells, en Tomàs, deia convençut que "és impossible que suspengui, ja que he escrit moltíssim!", al que el seu amic Gonçalo va respondre lluïdament que "una cosa és la quantitat i l'altra la qualitat, company!". Però les bones sensacions no són solament fruit d'haver tingut sort amb allò que els demanaven a l'examen: hi ha moltes hores d'estudi al darrere. De fet, en Martín confessa que el dia anterior va estar estudiant fins a les tres de la matinada, i ara ja estan pensant en les properes proves.

Però hi ha encara un factor més que pot condicionar la nota d'un examen, que són els nervis previs, que neixen gairebé de manera irremeiable. "Mai havíem fet una prova així!", diu la Karen. És per això que des de l'Escola Andorrana de Batxillerat els han estat impartint diverses xerrades sobre com controlar i gestionar els nervis i les emocions en aquest tipus de situacions d’estrès, i tots reconeixen que els han servit, i molt. Tot i així, és inevitable no sentir cap tipus de d'angoixa en els moments previs a entrar a l'aula, però ara ja tenen la primera experiència a les esquenes, i segur que al pròxim examen aniran més tranquils i sabent quin terreny estan trepitjant. Amb sort, i gràcies a tot l'esforç, tots ells aconseguiran entrar a la carrera que realment volen, i si no, segur que tard o d'hora trobaran la seva vocació. De vegades, nois, la vida és així; estàs convençut que allò és al que et vols dedicar i, de cop, tot fa un gir i t'ho fa veure des d'una perspectiva diferent, i és llavors quan descobreixes què és el que realment vols fer. Així que estudieu, sí, però no patiu més del necessari, que la vida és molt llarga. Feu cas a qui firma a dalt, que així ho va descobrir.