Què ha de fer el pastor sinó conèixer el seu ramat i els prats on sol pasturar? És una tasca potser àrdua, però imprescindible per a considerar-se un bon pastor. O, com a mínim, un a qui no el sorprendrà el llop, ja que sabrà perfectament per quin forat de bosc apareixerà. I un cop apareixi, que ho farà, poder dir-li “fora, aquí no hi has d’estar”.
El pastor que encara aquest procés de connexió es diu Josep Lluís de nom i Serrano de cognom. I Ordino, avui, és el prat i el ramat que li ha tocat descobrir. Com tot nouvingut, o gairebé tot, va portar ofrenes als amfitrions; que en aquest cas n'eren uns quants, però els representava Maria del Mar, cònsol de la parròquia i Coma de cognom. El regal de Serrano va ser una làmina de Beatus, monjo qui al segle vuitè relatà com interpretava el llibre de l’Apocalipsi. I ho va fer pensant que aquell llarg i tumultuós mil·lenni s’apropava a la seva fi; és a dir, a la fi d’una era, que no és anodí. Beatus, però, no en va fer una anàlisi desoladora; era un cant a l’esperança, al ressorgir de la vida. Al sentit de la vida. El pastor Serrano, i els que l’han precedit, l'havien guardat cautelosament al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell; i ara la custodiaran, esperem per molts anys més, els ordinencs que la reben com si fos un tresor.
Més tard, quan el migdia amenaçava per entrar, el bon pastor bé havia d’esmorzar. I què millor que fer-ho a una casa on només entrar l’escalfor t’envaeix com una abraçada en un comiat. Allà dins, amb candeletes l’esperava bona part del seu ramat –el cognom de la casa és Pairal, per descomptat– desitjosos de saludar-lo, estrènyer-li la mà i, també i és clar, d’esmorzar. Aquests espais tan agradables representen qui hem estat i qui serem, però Serrano va haver de marxar perquè tenia una missa pendent. Tot i així, molts d’aquells afables padrins, que no et deixen anar sense no haver menjat un tall de pernil, van seguir el seu estimat pastor fins l’esperat destí. Aquest era la Cortinada, i pacient esperava Sant Martí.
De Tours, concretament. I ben plena estava l’església on Serrano va predicar en pro de conservar les tradicions més antigues del Principat. Benvingut i ajudi’ns, li pregava una feligresa just quan va arribar. Per això està el Bisbat, replicà, per unificar la persona i guiar-la cap al clar. I si ve el llop, que vindrà, espantar-lo perquè sàpiga que allà no hi pot tornar. I és que què ha de fer, sinó, el pastor? Ara bé, si ho aconseguirà o no, ja és una altra qüestió.
