Diari digital d'Andorra Bondia
Que investiguin els altres?
Que investiguin els altres?

Que investiguin els altres?


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

“Un país no investiga perquè és ric, és ric perquè investiga.” La frase lapidària la va pronunciar José Antonio López Guerrero, viròleg del Centro de Biología Científica Molecular Severo Ochoa en una entrevista al diari El País el 16 de maig passat. Ara que la ciència i la recerca les deu haver assumit com una prioritat fins a l’ànima més obtusa, quin és el panorama que s’albira a Andorra? La foto, amb dades del mes de març passat –abans del terratrèmol sanitari– era la de tres milions, a tot estirar, de diners disponibles per a la pràctica totalitat dels projectes de tots els àmbits d’estudi. Millor que les dades rodones, però, són les odioses comparacions: el pressupost destinat a recerca seria un 0,1% per cent del PIB, mentre que als països nòrdics supera el 3%.

Assegurava en aquells moments Marc Pons, director d’Actua Innovació, que Andorra està entrant ja en un “canvi de paradigma” que arriba de la mà d’un salt generacional al Govern –qui ho explica gràficament és Jordi Guillamet, director de l’IEA, quan diu que “ara fa ja tres ministres que no em cal explicar què és l’Institut”– i una “maduresa de país”. Aquí està la gènesi d’aquest hub de recerca del qual s’havia començat a parlar públicament tot just abans que el virus fes saltar tota la vida pels aires i que seria Actua Innovació (Andorra Innovation Hub de cara a l’exterior). Un organisme per fomentar sinergies entre actors diversos: Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Observatori de la Sostenibilitat i InnovaTech. De la Universitat d’Andorra, també, si arribés a apostar per la recerca.

Nou rumb, fons esquifits
Encara que manifestar una intenció o un canvi de rumb no vol dir que els fons no segueixin sent esquifits. Amb la impossibilitat, d’una altra banda, d’accedir a finançament europeu. “Sí, podem participar en projectes Poctefa, però això vol dir que et conviden a la festa però te l’has de pagar tu”. Vol dir també que “jugues amb socis que disposen de mig milió d’euros on tu tens 20.000”. Tot i que, matisa Pons, ser-hi “ens interessa estratègicament, per transferència de coneixement”.

La de l’accés als fons europeus és una pedra a la sabata. “Se’ns fa difícil comparar-nos amb Luxemburg, per exemple, on disposen de quatre milions sols en diners europeus on nosaltres patim per aconseguir cent mil euros”, insisteix Pons. Que recorda, no obstant això, que aquesta qüestió està molt present en les negociacions per a l’acord d’associació. “Però s’ha de negociar, i molt”.

Fons externs a banda, Pons i  Guillamet apunten altres línies per engreixar els diners dedicats a recerca: la llargament anunciada llei de mecenatge, tot i que pensada més per a la cultura i l’esport, hauria d’integrar també aquest camp del coneixement. “Estem lluitant de valent perquè així sigui”, assegura Pons. Ajuda, diu, que sobretot l’IEA i Actua “hem crescut, tenim més musculatura, hem guanyat credibilitat”. Però la batalla dels fons privats, augura, serà cruenta: “o no inverteixen en investigació o molt poc, perquè no hi veuen retorn immediat”.

I els investigadors diguem-ne independents? Comparteixen visió? Per a ells les coses encara pinten més magres. “És molt difícil competir amb una  parapública” a l’hora de cercar fons, apunta el geòleg Valentí Turu,  que hi afegeix que un altre punt feble de la recerca a Andorra és la “dispersió de recursos”. Gerard Remolins, des de l’àmbit de l’arqueologia, insisteix en el problema de l’accés als fons Poctefa: “S’han de buscar contínuament mecanismes perquè els investigadors d’aquí se sumin als projectes plurinacionals, que de la zona pirinenca en surten bastants”, però afegir-s’hi és complex. En tot cas, matisa, tan important –o quasi– com accedir a finançament és facilitar el contacte i intercanvi entre investigadors mateixos. “Necessitem un cens d’investigadors que ens posi a tots en contacte”, suggereix.

Com es mesura?
Amb problemes de base en la política de recerca, el resulat, adverteix Turu, és que altres països, amb un PIB inferior, aconsegueixen una recerca de més qualitat. Com es pot mesurar? Una de les maneres seria el volum d’articles en publicacions internacionals de prestigi i, a partir d’ells, les vegades que posteriorment aquestes aportacions són esmentades per altres investigadors d’arreu. A Andorra s’hi afegeix una nova pedra al camí: la manca d’ajuts a la traducció, atès que aquestes revistes solen ser editades en anglès.

Per constatar quina oposició ocuparia Andorra entre altres països es pot fer una ullada a pàgines com www.scimagojr.com: a escala mundial ocupa el lloc 126 de 239 estats, amb 250 documents publicats i 3.280 cites (la quantitat vindria a mesurar la qualitat de la recerca). Si afinem la mirada i ens centrem en la zona d’Europa occidental, Andorra se situa al lloc 26 de 29 països, només per sobre del Vaticà i Gibraltar. San Marino, un lloc per sobre del Principat, té recollits 308 documents, però duplica de llarg el nombre de cites: 7.106. I altres petits estats se situen molt per sobre: Liechtenstein, amb 1.763 documents i 27.778 cites, o Mònaco, amb 2.179 i 52.328 cites.

Pons i Guillamet treuen ferro a les dades i asseguren que a Andorra, “la ràtio de productivitat dels investigadors amb relació al  finançament és molt bona”. A banda de comptar amb uns investigadors “molt motivats” i albirar l’optimista “canvi de paradigma”.

Investiguin
altres
Comentaris: 1

Comentaris

Optimisme?, Hi ha qui dorm sobre els llorers

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic