Amb els anys, i la consegüent evolució de les societats, aquelles qüestions que en un moment determinat gaudien d’un cert sentit potser el van deixant de tenir. “És llei de vida”, diuen alguns. Però n’hi ha d’altres que es resisteixen a acceptar o acatar que l’imparable i implacable pas del temps sigui una barrera o punt final d’allò que ens ha fet ser com i qui som. Aquests són aquells encarregats de mantenir vives el que coneixem com a costums o tradicions, és a dir, els que conserven i vetllen perquè la cultura d’un país no quedi en l’oblit. Que no mori. Tot i així, és evident, no tot es pot ni s’ha de conservar. Antany, per exemple, les dones que fabricaven remeis naturals a base d’herbes silvestres eren condemnades a la foguera acusades de bruixes, així que aquesta “tradició”, per sort, ja l’hem deixat enrere. Però i si en lloc de cremar a una senyora en base a conclusions maldestres i estúpides li calem foc a un tronc perquè la collita de l’estiu sigui bona i el bestiar estigui sa? Seria això, potser, un costum digne de conservar? Doncs si els ho pregunten als ordinencs els diran, rotundament, que sí.

I és que ara farà uns set anys que l’ancestral plantada del Mai va tornar a la parròquia. Això va ser gràcies als fallaires d’Ordino, que tal com explica Albert Roig, un dels seus integrants més emblemàtics i actius, “tot i que el Mai no és estrictament una tradició fallaire, vam decidir incorporar-lo al nostre ritual”. En un principi, la plantada es feia a la plaça Major, però l’aparcament Prat de Vilella, just a l’entrada del poble, ofereix més espai per desenvolupar l’activitat d’una manera més còmoda, ja que no solament consisteix a posar el tronc allà al mig i ja. L’any passat, l’associació va decidir que encara hi faltava una cosa més perquè tot plegat fos més que una cerimònia, i hi van afegir, i crear, la dansa del Mai.

“La música uneix gent, pobles i esperits”, diu Roig, així que el ball havia de ser una cosa més que un simple espectacle. És per això que se li va encarregar a Ivan Caro la tasca d’elaborar una dansa on tothom pogués participar, ja que “la cultura popular és de tots”. Així que gràcies a l’ajuda de l’Esbart Dansaire de les Valls del Nord els habitants de la parròquia, i qualsevol que s’hi vulgui acostar, pot formar part de la gran rotllana que envolta el Mai per venerar-lo abans de ser cremat. La dansa consisteix en dues parts. La primera és un ball pla de tota la vida, més calmat i coordinat, i la segona ja és una més que animada corranda que “ens transporta a l’ànima de la plaça”. De nou, l’objectiu és que “el poble sigui el protagonista”, diu Roig, així que “tothom hi està convidat”.

Tot això es va dur a terme ahir al matí. També va ser el moment d’oficialitzar el relleu del fallaire menor, que en aquesta ocasió ha passat de Daniel Rico a Oscar Guerra. El vespre els esperava per executar el seu bateig fallaire, així com els fallaires de llums i els adults. Van partir de la plaça Major a les deu i mitja de la nit, i van recórrer tot el poble fins a la ubicació del Mai. Tot el centre d’Ordino es va quedar a les fosques per a l’ocasió, sent les falles l’única llum que il·luminava els carrerons. “Tant de bo ho haguéssim pogut veure des de l’aire”, diu Roig, ja que “segur que és espectacular”. També els van acompanyar l’Esbart i, és clar, una immensa quantitat d’ordinencs. Tothom estava meravellat per l’espectacle de foc, i juntament amb la seixantena de fallaires van arribar, per fi, al gran tronc de Prat de Vilella.

Al matí tothom va poder deixar els seus desitjos escrits en un paper perquè més tard fossin cremats i, per tant, enviats, ja que aquesta és la funció del Mai. Un cop allà, les rodes de foc el van vorejar alhora que aquest començava a cremar, i fins que no es van apagar no van deixar de rodar. L’Esbart també va interpretar el mític Ball de Bruixes, i el Trio Daura els esperava per acabar de completar una jornada plena de tradició, música i cultura popular. Perquè no, ahir no hi havia ni DJ ni grups de rock, “no perquè no m’agradin”, comenta Roig, “sinó perquè aquesta és una festa diferent”. És una festa única. Amb tot es dona per finalitzat el cicle fallaire de l’any, el qual ens ha deixat, una vegada més, escenes d’aquelles que queden clavades al més fons de la retina. I de l’ànima.