La xarxa MeteoCat ha registrat precipitacions de 300 litres per m2 aquest març en punts, dèiem, com l’estació ubicada al Cadí-Moixeró. Més avall, en punts com Alinyà, el mesuratge  ha estat de 195,5  litres des de principi de mes. Les dades estan en la línia de les registrades a la resta d’estacions catalanes: més de la meitat han constatat el març més plujós des que en tenen registres, segons dades oficials analitzades per l’ACN, que només tenen en compte els primers 24 dies del mes. Un bé de Déu, dèiem. Però que comença a generar certa inquietud per uns cabals fluvials ja prou abundosos i als quals encara espera la fosa de neu, també pròdiga durant les últimes setmanes. 
“Aquest març ha estat un dels més plujosos des que es recullen dades”, confirma Albert de Gràcia des de MeteoPirineus, amb aquests rècords, “i embassaments que, com el de Sau, han passat d’estar a menys del sis per cent de la seva capacitat a superar el seixanta”. Més a prop, Oliana, les extraordinàries precipitacions l’han deixat a prop del 90%, mentre que Rialb ha hagut de començar a desembassar. “La major part de la precipitació, aquests registres d’entre 150 i més de 300 litres, ha estat en forma de neu per sobre dels dos mil metres, a més a més, i ha canviat absolutament una situació que havia estat nefasta fins aquest mes”, recorda.  
Tot plegat, bones notícies sense matisos. De Gràcia feia de notari aquests dies a les xarxes socials de MeteoPirineus amb imatges com les que oferien llocs com ara la Font Bordonera: anys i panys feia que no es veia baixar amb un cabal tan generós,  aquesta surgència càrstica del massís del Boumort, recordava el geòleg. Ara bé, amb aquesta situació sí que es produeix certa preocupació si les precipitacions continuessin, puntualitza el geòleg. “Si plou molt durant l’abril i maig, combinat amb la fosa de neu d’alta muntanya, sí que tindrem una situació de perill”. Els problemes, en opinió seva, es podrien produir sobretot dels embassaments cap avall, “com ja va passar l’any passat amb el Cinca, per exemple”, puntualitza. 
A la ciutat, és clar, fa goig veure baixar el Segre amb tanta alegria. Un curs fluvial que en el tram urbà, recordem-ho, va ser objecte de polèmica per la intervenció realitzada des de l’Ajuntament (i per valorar-la tots els grups municipals van acordar que se’n faci una auditoria). “És absolutament necessari que es faci una gestió forestal, i ja no només parlo del bosc de ribera del Segre, sinó a tot el Pirineu”, respon De Gràcia. És una “tasca pendent que cada dia té més transcendència, cada dia es reconeix més que s’ha de fer, però hem de dir que no s’està fent tal com toca”. Un problema, apunta, és que “sí que tenim de tant en tant recursos econòmics per fer una tala massiva, com aquesta que s’ha fet”, però en opinió seva –i recordem que la comparteix amb tots els que van engegar i signar una campanya crítica–, s’hauria d’haver fet d’una altra manera, “amb una brigada, un conjunt de gent que tinguéssim durant tot l’any treballant al Pirineu i fer-la a poc a poc, de manera més selectiva”.