Quantes maneres diferents de preparar un mateix plat hi ha? Doncs segurament tantes com parells de mans que estiguin disposats a cuinar-lo. O més, fins i tot, perquè excepte les àvies i el menjar processat no conec ningú més que sigui del tot capaç de replicar una recepta amb exactitud cada vegada que es posa davant dels fogons, no sé vostès. Ahir, a la final dels Mountain Gastronomy Young Talent Awards, que es va celebrar al Lycée Comte de Foix, eren nou els encarregats de donar el seu toc personal a un dels plats més tradicionals de la nostra cuina: el fricandó. Abans, però, havien d'oferir un aperitiu de lliure elecció als quatre components del jurat, i tot plegat ho havien d'elaborar en tres hores.

Aquesta és la primera edició que es fa d'aquest concurs al Principat, i el seu director, Xavier Romeu, considera que no solament "és un projecte per posar en valor la cuina d'alta muntanya", sinó també "ajudar a crear un planter de joves talents que tanta falta ens fan últimament". I és que resulta que "molts restauradors ens han fet arribar la seva preocupació per la manca de personal preparat", així que impulsar que els joves abracin la gastronomia i la vegin com a sortida professional real "també és part de la voluntat dels Premis", diu Romeu.

Hi havia dues finals: la de cuina, que com dèiem hi havia nou aspirants, i la de sala, amb cinc candidats. Aquests últims havien d'executar cinc proves davant d'un jurat, que eren el servei de taula, el servei de vi, el tir de cervesa, l'elaboració d'un còctel i preparar un cafè expresso i un caputxino. Els finalistes d'ambdues disciplines eren joves d'entre 16 i 22 anys, i venien del Joviat de Manresa, de l'Institut de Gastronomia de Barcelona, del Vedruna Pro també de la capital catalana, de l'Institut Hug Roger III de Lleida, del Lycée de Perpinyà i del Lycée del Principat.

El jurat de la part de cuina estava format pel nostre Carles Flinch, de Can Manel; Filipe Peredo, de Grans Magatzems Pyrénées; Rafael Muria, del restaurant 4 Molins de Cornudella de Montsant, i de Pep Moreno, del restaurant Deliranto de Salou, i la veritat és que els nanos els ho van posar molt complicat. Primer van començar degustant els aperitius, els quals Moreno, que va exercir de portaveu, va catalogar com a "molt correctes, però en general tècnicament millorables". I és que la seva crítica es va centrar, especialment, en el fet que en alguns d'ells l'ingredient principal no tingués el protagonisme, la qual cosa Moreno considera "fonamental" en un entrant. "No pot tenir més gust la salsa que el producte", diu.

Però després va ser el torn de la valoració del fricandó, que l'havien de preparar a l'andorrana o amb carn de vedella i bolets, per entendre'ns. Moreno va anar un per un comentant què li havia semblat cada plat: alguns tenien la salsa massa líquida, altres hi havien posat massa farina, n'hi havia alguns que no eren fricandós, ja que la salsa no era homogènia. Però en general van valorar positivament els resultats, sobretot tenint en compte que molts d'ells venien de fora i no coneixien l'espai ni la cuina. En un primer moment, qui tenia totes les de guanyar era Júlia Ivars, que va presentar segurament el millor aperitiu, però se li va cremar el sofregit del fricandó. Clàudia Font va quedar en segona posició, i Àuria Espel es va endur el primer premi.

En definitiva, va ser una experiència  més perquè els joves cuiners segueixin aprenent, i tal com diu el xef Flinch, "és important que se sentin valorats". A més, "tenen poca experiència i és normal que algunes coses no els hagin sortit del tot bé", però lluny de veure-ho com una derrota "els ha de servir com a aprenentatge i motivació". I és que aquest és el propòsit d'aquest tipus de concursos. Al cap i a la fi, guanyar o perdre rai; el més important és que s'enamorin de la cuina i que mai deixin d'equivocar-se, ja que si no, no aprendrien res. Ni ells ni nosaltres.