Diari digital d'Andorra Bondia
Vista del Pas de la Casa, on treballen fronterers que es desplacen des de la Cerdanya.
Vista del Pas de la Casa, on treballen fronterers que es desplacen des de la Cerdanya.

“Què soc? Una repatriada laboral?”


Escrit per: 
A. Doral / Foto: BonDia

Fronterera i temporera. Aquesta és la història que relata la Júlia (no es diu així: demana anonimat), que cada hivern, des de fa set anys, puja diàriament al Pas de la Casa des de la Cerdanya per treballar al sector de la neu. Però si de casuístiques n’hi ha moltes, entre els treballadors afectats per la crisi, els que mantenen la residència a Espanya tenen un fil conductor: la perplexitat, la desinformació, el sentiment d’abandonament. 

Fa temporada d’hivern a Andorra –“perquè les condicions salarials són molt millors que a Espanya, jo sempre he estat contenta, encara que ara sento que m’he quedat despenjada”– i en acabar, troba feina a França per completar l’any laboral. Enguany ja preveu que no serà així. La feina a pistes, com per a la resta, va acabar abruptament el 13 de març. Com a la resta dels companys de feina, la van indemnitzar. Però van continuar d’alta a la CASS fins a finals de mes, que és quan ja vencia el contracte laboral. Així que en propietat no hi va haver cap trencament contractual. Això la deixaria sense opcions a percebre els mesos de prestació d’atur acumulats que tingui a Espanya, es tem. “No ho acabo d’entendre, perquè hi ha companys que es poden reenganxar a l’atur que ja estaven cobrant però jo no el puc començar a cobrar.” Aquest donar-se de nassos contra la burocràcia  –“i el més greu és que si parles amb dos funcionaris diferents t’expliquen coses diferents”– s’agreuja en el seu cas perquè l’oficina del servei d’ocupació on ha d’adreçar-se és a Ripoll, on desconeixen absolutament la realitat pirinenca. 
Li queda l’opció dels ajuts als repatriats. “Però jo en justícia no ho soc tampoc, perquè no hi vivia, a Andorra, ¿en tot cas soc una repatriada laboral?”, s’interroga. Però tot, es plany, és donar pals de cec perquè no troba ningú que l’assessori correctament. Ni a les institucions públiques ni cap servei de gestoria privada. “No ho entenc, jo penso que fins i tot seria una opció de negoci, és un buit al mercat”, reflexiona. I ja no es refereix a la crisi provocada pel coronavirus, sinó per aquesta realitat pirinenca que són els treballadors transfronterers des de fa dècades. “I en canvi, cada cop que has de preguntar alguna cosa sembla que sigui la primera vegada que s’hi troben”, especialment als organismes públics. 
La situació, hi afegeix, és particularment sagnant ara perquè hi ha tanta gent que s’ha quedat o es quedarà sense feina, però el calvari d’aquest llimb legal (i sobretot informatiu) en què es troben els fronterers no és res de nou, insisteix. Gestionar correctament els seus impostos ja és tasca reservada a premis Nobel d’economia. “Jo ho vull fer correctament: pago el meu IRPF a Andorra i faig la declaració a la Hisenda espanyola”, amb la qual cosa paga un pic en cada país. “I ara no puc evitar preguntar-me a canvi de què, quin és el retorn dels impostos que pago, on tinc algun dret”. 
A Andorra, insisteix, sempre s’ha sentit justament tractada i amb unes bones condicions laborals. “Però ara començo a plantejar-me si hi tornaré, perquè amb tantes traves i tan abandonada arreu no sé si em compensa.” 

repatriada
laboral

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte