Doncs ja tenim constituïda oficialment la segona Visura Ciutadana de la història d’Andorra. Aquesta està formada per deu membres –cinc homes i cinc dones–, i l’objectiu és traslladar al Govern els neguits de la ciutadania. Aquesta iniciativa la va impulsar Participació Ciutadana la legislatura passada, i la seva secretària d’Estat, Mariona Cadena, destaca que “és molt important conèixer el dia a dia dels habitants”, i les reunions que mantindran periòdicament, així com els informes que la Visura els pot enviar, seran redirigits “als ministeris corresponents” i, en principi, estudiats. “Com a Govern”, diu Cadena, “ens serveixen com a òrgan consultiu”, i “els tindrem en compte en les decisions que prenguem”.

Els perfils de la nova desena de membres de la Visura són diversos: hi ha empresaris, jubilats, residents actius i passius, etc. Un dels membres és Júlia Pons, que és advocada i assessora fiscal. Ella és de Barcelona, però fa set anys que resideix al Principat, i comenta que s’ha presentat a la Visura “per fer una mica de retorn del que Andorra m’ha donat com a país”. Ahir, a la sessió constitutiva, es van reunir amb la secretària d’Estat i el cap de Govern, Xavier Espot, i ja els van traslladar alguns dels seus neguits. Evidentment, l’habitatge i el cost de la vida van ser un dels temes principals, però Pons explica que també “hem tractat temàtiques relacionades amb l’economia, la inversió estrangera o la immigració”, que gràcies a la seva professió “hi estic força relacionada”.

Un altre dels integrants és Benjamín Rodrigo, que és valencià i fa sis anys que resideix de manera no passiva a Escaldes-Engordany. És jubilat, i considera que “la meva experiència vital pot ser d’ajuda a l’hora d’aportar la meva visió del món”. Un dels temes que ell més destaca és el canvi de model econòmic, el qual “és vital perquè hi hagi salaris dignes i, per tant, futur de qualitat”, diu. A més, fa molt bé a deixar clar que “nosaltres som un conjunt de persones que ens representem a nosaltres mateixes”, és a dir, “no som un sindicat ni un partit polític”. Per tant, “tots junts”, els deu, “formem un tapís que crec que representa molt bé el conjunt de persones del país”. En fi, veurem si realment aquest òrgan no governamental és escoltat i, amb ell, els ciutadans.