Qui diu que el camp no té relleu?

El David Serra Amat (Escaldes-Engordany, 2000) va decidir un estiu treure’s uns calerons ajudant en la recollida del tabac. A Ordino, la parròquia on viu. Li va agradar estar a l’aire lliure, la companyonia i la feina en si mateixa no li va semblar tan dura. En les següents vacances va repetir feina d’estiu, però ara fent un cop de mà a un ramader de Ransol. I hi va tornar, i hi va tornar. Fins que finalment quan albirava el futur s’hi veia. Així que és un dels alumnes andorrans de l’Escola Agrària dels Pirineus, a Bellestar. Cursa el primer any del grau d’Activitats Eqüestres. Qui ha dit que el camp no té relleu?

 

“Doncs jo crec que al final és com en qualsevol altre sector: et busques la vida i si t’ho muntes bé, te la pots guanyar molt bé”, reflexiona, avançant que té força sortides laborals, “també en tot allò que estigui relacionat amb l’aire lliure, amb la muntanya, o podré provar amb els banders, bombers, grups especialitzats de la policia, o en empreses que treballen amb fusta”, desgrana. 

 

Li dona la raó Josep Anton Farré, tècnic especialista agropecuari i professor a les escoles agràries de Bellestar i Alfarràs. “Hi ha tot un camp per explorar, laboralment parlant, i el més interessant és entendre que és un món molt dinàmic, on la formació és molt important i alhora només és l’inici, la manera de mostrar oportunitats i obrir camins”. En això, puntualitza, “nosaltres podem adaptar-nos a diferents situacions, però sens dubte que els joves ho faran molt millor”. 

 

El centre de Bellestar, dirigit per Núria Duró, s’està focalitzant molt en les activitats eqüestres, a banda de l’activitat forestal o la producció formatgera, a la recerca de tenir ben connectats el món professional i l’acadèmic.  “El fet de dependre del departament d’Acció Climàtica implica que estiguem molt connectats amb el sector, compromesos amb la formació professional i continuada”, matisa Farré. En aquesta línia, donen resposta al “boom”, admet, de l’activitat eqüestre que s’està donant a Catalunya els últims anys. Només a la Cerdanya, recorda, hi ha una desena d’hípiques en funcionament, “establiments de certa entitat, a banda de molta explotació”, tant dedicada al cavall d’esport com al de carn o al de treball (per un interès creixent en la producció sostenible de conreus com la vinya). 

 

En aquesta àrea, l’eqüestre, s’està formant Maria Hillaire Darrigrand López. Com en el cas d’en David, cap antecedent familiar al sector primar, “no més enllà d’una tieta que practicava equitació”, puntualitza. Cursa ja el segon any i té clar que a partir de l’estiu vinent pot perfectament incorporar-se al món laboral. O continuar estudiant.  Veterinària per exemple. “Però de moment, m’agradaria ser monitora d’equitació i sí, veig que hi ha bastants sortides a Catalunya, bastants oportunitats”, considera.   

 

Aquest camí més llarg és el que ha fet Aleix Sánchez Betriu. Exalumne dels graus d’Aprofitament i conservació del medi natural i de Gestió forestal i del medi natural a l’EA del Solsonès, va optar per fer també un grau en Enginyeria forestal a la Universitat de Lleida. Actualment, treballa i prepara el màster d’enginyeria de forests. Té certificacions europees de motoserra (un dels cursos monogràfics que ofereix l’escola de Bellestar) i al seu moment va participar en mobilitats internacionals, una altra de les opcions que l’escola s’esforça per anar ampliant. Fa “volar” els alumnes, afirmava Duró en la jornada de portes obertes a la premsa que el centre convocava fa poques setmanes.

 

Sis anys fa que va completar el seu pas per Bellestar Sánchez Betriu. “Jo, la veritat és que tinc molta feina gràcies al grau tècnic, hi ha moltes empreses del sector forestal buscant gent, perquè és un sector molt envellit, amb el gruix dels treballadors més grans ja de 40 o 45 anys”, explica, així que als joves que s’hi integren només acabar un grau mitjà “ja s’hi queden, després de les pràctiques”. La seva va ser una decisió “vocacional, amb un padrí que ja treballava al bosc”. El que hi ha, pensa, és “molta desconeixença de què és ben bé el sector forestal, que a banda està força abandonat, hem perdut la cultura de la fusta”.