Qui no anhela el benestar, la plenitud, la tranquil·litat?, cadascú amb el nom que consideri més oportú o precís, però qui no busca, encara que sigui d’una manera inconscient, la pau interior? No en conec cap. Però moltes vegades pot ser complicat arribar-hi, per això persones com el periodista i escriptor Gaspar Hernàndez ajuden que aquest procés o camí sigui més clarivident o relativament més senzill. I avui ha ajudat les persones que han tingut la sort d’escoltar-lo a la sala Sergi Mas, on ha fet una conferència titulada L’art de viure amb plenitud.
El que Hernàndez explica o transmet són eines per viure psicològicament i emocionalment millor. Però recalca des d’un primer moment que en cap cas té la clau de la felicitat, paraula que considera tan confusa que ningú sap ben bé què és. Simplement –tot i que no és gens simple– comparteix la seva experiència i el que a ell li funciona. Una d’aquestes coses és la meditació, que ajuda a gestionar millor els pensaments, i l’altra l’espiritualitat, que no necessàriament ha de ser des d’una perspectiva religiosa, aclareix Hernàndez. Tot i així, cada persona és un món, diu, i el que a un li funciona potser a un altre no, per això és important fer aquest procés d’introspecció i, a poc a poc, anar coneixent-nos millor.
Però tots passem males èpoques. Gairebé inevitablement arriben un moment o altre. Per això considera, també, molt important el procés del dol. La transició del dol. Que lluny de ser un calvari, són necessaris, perquè ens ajuden a créixer i conèixer aspectes de nosaltres mateixos que si no haguéssim viscut un moment difícil o complicat, molt probablement no hauríem descobert. Ara bé, quan és més senzill arribar a aquesta pau interior, destaca, és en els moments d’absència de tristesa, és clar. Però afegeix un concepte també molt rellevant, i és que aquesta pau no solament és important que l’experimenti un mateix, sinó també les persones que ens envolten. De fet, Hernàndez posa un exemple revelador: imaginem per un moment què passaria si només una sola persona de la nostra família tingués més pau interior. Imaginem, doncs.
