La perspectiva amb què s’aborda la qüestió dels horaris no pot ser la mateixa, és evident, per a un treballador de, posem per cas, el Consell Comarcal, que un forner. Per això, perquè a tothom afecta radicalment la vida, l’afer és tan espinós. I per això és que una estudiant de Psicologia de la Universitat de Barcelona ha posat en marxa un ampli estudi sobre el ritme de vida de diferents col·lectius. Té el suport d’entitats com la Societat Catalana de Gnomònica: segurament una de les veus més autoritzades per parlar d’horaris perquè el seu camp d’estudi és precisament la trajectòria solar i com incideix sobre la Terra. També de Pyrenne EAMAG (sigles d’Estudis Arquitectònics Medievals amb base Astronòmica i Gnomònica).

L’estudi comença amb un qüestionari (el proporcionen contactant a través del correu electrònic jaesmigdia@gmail.com). Anònim, per descomptat. On demanen respondre qüestions sobre els hàbits a l’hora de dormir, fer els àpats, prendre el sol o practicar esport i horaris laborals. Confien obtenir-ne una radiografia el més àmplia possible de tota la població, per edats i ocupacions. “Ens interessen molt els treballadors fronterers, que als horaris de feina afegeixen el temps d’anar i venir d’Andorra”, explica Joan Vázquez, l’especialista en gnomònica que està fent un cop de mà directament a la futura psicòloga (és un treball de final de grau). Però també necessiten respostes dels cossos especials (mossos, bombers), treballadors del sector sanitari, de l’administratiu i comercial, de l’hostaleria i l’educació. L’objectiu és dibuixar el ritme circadiari de cada sector. 

Però especialment, puntualitza Vázquez, volen enfocar-se i analitzar el sector ramader. Per què? “Perquè el bestiar no entén de rellotges, i per tant, és aquesta la gent que acostuma a viure més en consonància” amb la llum solar.  “Així que comença a clarejar la vaca ja comença a dir ‘aquí estic’ perquè la munyin”. A l’animal li influeix de tal manera la llum solar que la llet (i per tant, els derivats) tenen una diferent qualitat en nutrients segons l’època de l’any: a la tardor n’és més rica. Encara que aquest no sigui l’objecte de l’estudi, remarca Vázquez, és un dels detalls interessants que es van trobar en la feina prèvia de documentació. I que completaran en la fase d’entrevistes personals. Més endavant. 

L’estudi serà un dels molts arreu d’Europa que està previst que es realitzin d’aquí al 2025: és la (nova) data límit que s’ha marcat el Parlament Europeu per decidir una reforma horària que, entre altres coses, posarà  fi a l’absurd (o no) dels dos canvis d’horari anuals. Aquest en concret formarà part del gruix que servirà a la Generalitat com a informació de base. Encara que la decisió sobre els horaris, reconeix Vázquez, la prendrà Madrid, que és qui en té les competències.  “A Espanya vivim amb un horari més que artificial des que fa 81 anys el dictador Francisco Franco va decidir ajustar el fus horari amb el d’Alemanya”. Qüestió de simpaties del règim per l’eix que finalment va perdre la guerra. En realitat, atenint-nos al sol i deixant de banda la geopolítica, hauria de compartir fus amb les Illes Britàniques, com es veu als mapes adjunts. Però la tria serà una qüestió densa, amb molts interessos per conjugar. De moment, calen estudis com aquest.