Radiodiagnòstic i medicina interna, unitats amb problemes de personal

A més del servei d’urgències, altres unitats del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) també tenen dificultats a l’hora de contractar personal, tal com va reconèixer el director assistencial, Marcos Gutiérrez. Segons va explicar, a nivell assistencial s’ha fet una inversió en personal molt important i “estem ben coberts en línies generals”. Ara bé, és cert que hi ha “uns focus en concret on tenim problemes”.  S’ho estan trobant sobretot en el moment que cal substituir algú que causa baixa o quan es vol ampliar la plantilla perquè es fa necessari. Aquestes àrees detectades en les quals hi ha dificultats per atraure professionals són les de radiodiagnòstic i medicina interna. I dins de medicina interna, una especialitat com és la neurologia, va detallar. De tota manera, l’any que ve “si s’estabilitza la situació podrem complir amb les necessitats de personal”. 

En aquest sentit, convé recordar que el pressupost del SAAS per a l’any vinent ascendeix a 96,3 milions d’euros, un 12,9% més del pressupostat per a aquest exercici. I concretament, pel que fa a les despeses de personal, hi ha un increment del 9,7%, fet pel qual passen dels 48,3 milions estimats per a aquest any als 53 de cara al 2023. Es tracta d’unes despeses de personal que a més d’anar destinades a potenciar projectes estratègics de país, com el nou servei de medicina de l’esport, volen enfortir unitats com ara la de salut mental i la d’envelliment. I és que amb la pandèmia cal un reforç de l’atenció en la patologia infantojuvenil i el  malalt crònic.

Per contra, hi ha algun servei que estigui sobredimensionat com traumatologia? El director assistencial va remarcar que es va fer una aposta per aquest servei mesurant les necessitats i creant l’actual plantilla per donar-hi resposta. L’objectiu era augmentar l’activitat de quiròfan i disminuir les derivacions a l’estranger. El que passa és que durant la pandèmia no es va poder complir amb aquesta finalitat i ara “hem de valorar que aquesta activitat de trauma estigui justificada per la plantilla que té”, va reconèixer.

Com atraure talent
Per cobrir les baixes, reforçar àrees i impulsar nous projectes és imprescindible captar nou talent, una tasca que no es promet gens fàcil, tal com va admetre Gutiérrez. Ha d’anar de la mà de la recuperació de la motivació del personal sanitari, tocada per la pandèmia, i de donar resposta a d’altres condicionants no gens menors. En relació amb això va posar sobre la taula la crisi de personal sanitari a nivell global i, en concret, als països veïns. Segons Gutiérrez, no hi ha hagut una estimació ben feta de les necessitats de professionals. I Andorra no té una font pròpia de professionals i s’ha de recórrer a professionals estrangers “i aquí entrem en un conflicte molt important”: la competitivitat pel professional, va subratllar. “Andorra ha deixat de ser competitiva a nivell econòmic”, va afirmar. A més, els recursos econòmics “són finits i no podem estar lligats a aquests condicionant”. I va afegir encara que al costat d’aquesta limitació, n’hi ha d’altres com ara la investigació, la docència, i la formació en simulació. Un aspecte aquest darrer sobre el qual va insistir molt. Cal procurar a les noves generacions de sanitaris una formació pràctica creant les condicions perquè aprenguin a actuar en una situació determinada simulada i controlada perquè després puguin aplicar l’aprenentatge a les situacions reals amb les quals s’enfrontaran. Es tracta d’un plus que es podria oferir també al país. 

“És precisament aquí on entra la motivació de personal tant a nivell formatiu com de desenvolupament de futur”, va declarar. Així, creu que s’ha de poder captar professionals joves que puguin desenvolupar la seva carrera al país. Per aquest motiu, aposta per trobar “la fórmula i les solucions per ser un sistema sanitari atractiu”.

Descentralitzar per pal·liar les necessitats estructurals
L’increment de l’activitat assistencial ha provocat  problemes d’espai a l’hospital, de manera que “estem fent un replantejament en aquest sentit”. Un element més que motiva anar cap a un model de descentralització de serveis que propiciarà que les necessitats estructurals del centre no siguin tan grans. De fet, des de Salut Mental ja s’ha proposat traure de l’hospital alguns dels serveis, com ara l’hospital de dia. Una proposta “molt raonable i fonamental”, va remarcar el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez.  I no només per una necessitat d’espais, sinó perquè aquest servei “no hauria d’estar en un hospital, hauria de tenir el seu espai independent”. Entre els altres serveis, que també haurien de ser “extrahospitalaris”, hi ha el SUM. La idea no és buscar una hiperextensió de l’hospital, sinó el desenvolupament d’àrees ambulatòries, de convalescència, i d’hospitalització a domicili, va remarcar.