Entre les rates hi ha les pardaleres o de teulada; les d'arrossar o de séquia; les albelloneres; les de camp o tragineres. Darrerament han aparegut les anomenades de l'entry/exit. Són les que s'han vist a la duana del Runer i també al lloc de treball del personal d'Estadística. 

Les dependències arrosseguen uns mesos de problemes, però el cas dels rosegadors arriba en plena crisi de l'hantavirus. Són una família de virus que es transmeten principalment a través del contacte amb rosegadors, com ratolins i rates. Aquests virus provoquen malalties greus i potencialment mortals, com la síndrome pulmonar per hantavirus (SPH) i la febre hemorràgica amb síndrome renal (FHSR).

El virus té un període d’incubació asimptomàtic que dura d’una a tres setmanes, amb un rang de tres a 45 dies. En alguns casos, la infecció pot passar sense produir la malaltia o amb quadres clínics lleus.

En el cas de la síndrome pulmonar, els símptomes s’assemblen a un estat gripal, com ara febre, dolors musculars, calfreds, mal de cap, nàusees, vòmits i, a vegades, dolor abdominal i diarrea.

Les principals mesures per evitar la transmissió de l'hantavirus són evitar la presència de rosegadors, com ara mantenint els espais nets i sense elements en desús que puguin servir perquè nidifiquin, tenir cura a l’hora de posar en funcionament ventiladors o aparells d’aire condicionat que puguin haver estat contaminats i ventilar l’ambient si se sospita de l’activitat de rosegadors.

El problema de les rates se suma al mal funcionament, l'hivern passat, de la calefacció general. Fa dos anys va ser amb la bomba de calor, un aparell que s'alimentava de l'aire exterior i en dies de molt fred no tenia prou potència per escalfar les sales. La solució, en aquella ocasió, va ser posar uns radiadors elèctrics que no complien amb la normativa.

L'any 2024, el vàter destinat als detinguts es va embossar amb la pudor que es va estendre per totes les dependències. Abans, l'octubre del 2021, l'edifici va estar un mes sense subministrament d'aigua. 

El 2023 es va haver de refer la coberta de la duana per evitar més filtracions.  Es van enderrocar tots els elements que provocaven que l’aigua es filtrés, així com l’aplicació del tractament impermeabilitzant, refer la claraboia i la neteja dels desaigües de la coberta, entre altres tasques.

Els agents no podien fer necessitats bàsiques i la direcció va al·legar manca de pressupost per reparar la falla fins que es va poder solucionar, però va haver de passar un mes. En aquella ocasió els companys de la duana els van oferir les seves instal·lacions. 

Els funcionaris, que s'hi han de passar 12 hores, han lamentat sovint “la poca consideració” que els comandaments els ofereixen i aquests els han retret que expressin les seves protestes a través dels mitjans de comunicació. En algunes ocasions ni tan sols es podien fer escorcolls a viatgers controlats o detinguts en les instal·lacions policials per les deficiències que presentaven.

A l'altra frontera, la francoandorrana, al Baladrà, els agents es queixen sovint que les petites avaries o desperfectes que es produeixen pel pas del temps o per l'ús de les instal·lacions s'acaben convertint en grans problemes pel fet de no ocupar-se'n ràpidament de resoldre's i deixar passar els dies.