Des del passat mes de juny, set persones s’han sotmès a operacions de masculinització com a primer pas per al seu procés de transició de gènere. La intervenció es fa de la mà del cirurgià plàstic i esteticista Fabrizio Moscatiello, que d’ençà que es va instal·lar al Principat, el 2019, ha estat treballant perquè des de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell li donessin permís per poder incloure aquestes operacions a la cartera de serveis. En aquest sentit va explicar que “després de tres anys en espera per petits assumptes burocràtics i, en especial, per l'arribada de la pandèmia, per poder fer aquest tipus d’intervencions quirúrgiques a l’hospital al juny se’m va donar el vistiplau”.

De moment, els pacients que s’han sotmès a la cirurgia han sigut persones d’Itàlia i d’Espanya que han vingut al Principat expressament per això. “A finals de juny vaig operar una noia que venia de Milà i una altra de Galícia”, va posar a títol d’exemple. I afegeix que és ell qui proposa als seus pacients ser operats a Andorra perquè considera que s’ha de donar a conèixer les instal·lacions mèdiques de què disposa el país, que són igual de competents a les que hi ha a Madrid o a París. Moscatiello va explicar que també ha operat ciutadans andorrans (per qüestions de gènere i no), però, a Barcelona. 

Ara bé, fa poc dues persones del país s’han interessat a sotmetre’s a un procés de masculinització i diu que d’ara fins al  mes d’octubre ja té programades moltes intervencions de pacients espanyols i italians, i algun francès, per venir a operar-se a Andorra. 

Les operacions que du a terme, normalment s’emmarquen en el procés de canvi de gènere, més conegut com a transició de gènere, i poden ser processos de masculinització coneguts sota les sigles FTM (Female to Male) o de feminització, MTF (Male to Female). En el seu cas, les demandes se centren en especial en el col·lectiu de dones trans que s’identifiquen com a homes i que busquen masculinitzar parts del seu cos. “Al mes, normalment n’hi ha un parell que se sotmeten a una operació de feminització, mentre que per a la masculinització la xifra s’enfila entre la trentena i la quarantena de persones”, va precisar. També té clients no binaris (que no s’identifiquen amb cap dels dos gèneres) que volen reforçar el seu aspecte masculí o femení. En els casos de dones no binàries la disfòria principalment la tenen amb els seus pits, per això busquen masculinitzar només el tòrax i difícilment se sotmetrien a un canvi de genitals.

Costos
Les operacions són bastant costoses. Per masculinitzar el tòrax el preu ronda els 6.000 euros, mentre que la cara, entre uns 2.500 i 3.000. La reducció de la nou d’Adam, entre uns 3.000 i 4.000 euros. Ara bé, les intervencions per feminitzar un cos són més elevades perquè hi ha un treball ossi i en molts casos s’ha de reduir el front i la mandíbula, per això el preu està per sobre dels 9.000 i 10.000 euros. Pel que fa als implants mamaris, el cost és una mica inferior, entre els 6.500 i els 7.000 euros, i les pròtesis als glutis rondarien els 8.000.

Menors d’edat
Moscatiello va assegurar que en alguns casos també es fan operacions a menors d’edat. “Si veiem que una intervenció quirúrgica pot millorar la seva qualitat de vida, ho fem, sempre que amb el consentiment dels pares”. De mitjana, però, els seus pacients solen ser majors de 18 anys i menors de 35.

Requisits i procediment
Per a les intervencions de masculinització o feminització s’ha de demostrar, en certa manera, que hi ha un trastorn de gènere. Ara bé, per a un canvi de sexe que impliqui els genitals, generalment s’ha de tenir l’aprovació d’un jutge. Després es fa una visita mèdica amb el cirurgià i l’anestesista, es firma el consentiment per totes les parts i es realitza un estudi preoperatori. A banda de tot això, la persona interessada ha de fer-se unes analítiques, proves de coagulació i un electrocardiograma. “Normalment les persones que venen d’altres països ja porten les proves fetes al seu país d’origen, per tant, no tenen cap impediment burocràtic per ser operades”, va aclarir Moscatiello. 

Un cop arriba el dia de l’operació, la intervenció té una durada aproximada de dues hores i el pacient es queda un parell de dies a l’hospital fins que se’ls fa la primera cura. Després la persona ja pot marxar a casa seva, on seguirà un procés de recuperació d’unes tres o quatre setmanes.