Salustià Chato i Montserrat Martínez Vecina, que repeteix, en representació dels assalariats, Daniel Armengol representant empresaris i comptes propis i Pere Canturri, en representació dels pensionistes, són els nous integrants del consell d'administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Així ho han decidit els 5.386 electors que han participat al comicis d'aquest dimecres, l'escrutini del qual ha finalitzat ben entrada la matinada.

Pel que fa al col·legi d’assalariats i assimilats, la candidatura de Chato s'ha imposat amb 376 vots, gairebé un 18% dels emesos, mentre que la de Martínez Vecina rebia 321 suports, un 15,3%. La resta de candidatures van rebre entre 309 i 202 vots. 

Al col·legi d’empresaris i treballadors per compte propi, Armengol ha aconseguit el 61% dels vots (1.038). La segona candidatura més votada, ja a força distància, ha estat la que encapçalava Manuel Carranza, que ha obtingut 328 vots, el 19%. Per últim, Alejandro Lligé ha recollit el 16,4% dels suports amb 279 vots.

Finalment, al col·legi dels pensionistes, Canturri s'ha fet amb 453 vots, el 28,47%. La candidatura que encapçalava Florenci Pla ha estat la segona preferida dels electors i ha obtingut 394 vots, el 24,76%. Per darrere, Lluís Ramon Samper ha sumat 325 suports, el 20,43%. Les altres dues candidatures han quedat a més distància, amb el 14,46% i el 9,81%.

La xifra d'electors comporta que s'hagi assolit plenament l'objectiu perseguit en aquestes eleccions. I és que el consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s’havia marcat com a repte superar en els comicis per elegir els representants dels assalariats, empresaris i comptes propis i pensionistes el pírric 2,84% de participació de fa quatre anys i acostar-se al 5,34%, rècord històric, del 2018. I la doble fita s’ha aconseguit ja que aquests 5.386 electors suposen el 6% (89.325). D'aquests, fins a 2.094 (4,45%) han votat en el col·legi d'assalariats, 1.591 en el dels pensionistes (7,74%) i fins a 1.701 en el d’empresaris i comptes propis (7,83%).

De fet, el vot per dipòsit ja permetia albirar que es podria superar el màxim històric de participació després que durant el període habilitat s’haguessin comptabilitzat fins a 3.585 vots, el 4% del cens, dels quals 1.298 corresponents al col·legi d’assalariats, 1.172 al dels pensionistes i 1.115 al d’empresaris i comptes propis. 

El president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, que ha felicitats els vencedors i també la resta d'afiliats que s'han presentat als comicis en els diferents col·legis electorals, ha fet una “valoració molt positiva” de les xifres de participació i ha valorar “especialment” la iniciativa de vot per dipòsit itinerant a les diferents parròquies, que “creiem que ha ajudat a mobilitzar un vot que d’altra banda potser no hauria vingut, sobretot el d’aquelles persones que es troben en parròquies que no són Andorra la Vella, on hi ha la seu de la CASS”.

Galabert, que ha remarcat que els 4.000 vots que hi havia ja a un quart de dotze del migdia “superaven tant en nombre com en percentatge els dels darrers comicis del 2022”, es va mostrar convençut també que “el fet de tenir un major nombre de candidatures a la majoria de col·legis electorals ha mobilitzat més el vot”.

El president del consell d’administració, que ha destacat que “cal agrair als comuns la participació i el suport durant les jornades de vot per dipòsit”, ha explicat que en aquesta ocasió “hi ha hagut més debat, o en tot cas més presència, de les eleccions de la CASS en l’agenda d’esdeveniments”, i ha agraït també el paper dels mitjans de comunicació, que “ens han ajudat a posar damunt la taula les propostes dels candidats”.

Tot i la millora de xifres, Galabert, que ha destacat una de les grans novetats d’aquest any com és la d’oferir resultats de participació provisionals cada hora durant la jornada i fer-ho tenint en compte la perspectiva de gènere, ha admès que s’ha de ser “molt conscients que al final tenim un repte encara important per incrementar la participació i que es doni a conèixer molt més el rol del consell d’administració i les seves funcions”.

En aquest sentit, i interpel·lat sobre el vot electrònic, el president del consell d’administració de la CASS, que ha insistit que “com més facilitem que la població, els afiliats als diferents col·legis, puguin exercir el vot, més fàcil serà que hi hagi una major participació”, ha assegurat que es tracta d’un “objectiu vigent”, i que malgrat no haver-se pogut portar a  terme en aquests comicis “tenim el compromís per anar treballant-hi de cara a les properes eleccions”.

“Em sento amb el deute de dir la meva”

La Sònia no va votar als comicis de fa quatre anys, i en aquesta ocasió, i amb el debat sobre la reforma de les pensions pendent, se sentia “amb el deute de dir la meva i participar”, i de fer-ho amb la confiança que “serveixi d’alguna cosa, perquè en cas contrari no tindria sentit votar”. També l’Àlex, un altre assalariat, exercia el seu dret a vot confiant en “una bona gestió i que els que surtin ajudin a prendre les decisions correctes”. Ara bé, les motivacions per votar eren tantes com electors. El Julio, assalariat del sector de la restauració, votava abans d’anar a treballar, i explicava que “són les úniques eleccions en què se’m permet votar de manera que, serveixi o no, vull dir la meva”.