La defensa d’una dona condemnada a un any de presó condicional per una estafa a diferents establiments del país per un import d’uns 2.800 euros va defensar ahir davant el Tribunal Superior que l’acusada ha de ser absolta del delicte d’estafa, ja que no es donen els condicionants perquè aquest il·lícit estigui constituït.

En aquest sentit, entre altres arguments presentats, el lletrat va posar en relleu que la seva clienta no tenia cap ànim defraudatori quan entre els dies 8 i 9 de febrer del 2010 va fer diferents pagaments en botigues mitjançant xecs.
En aquest sentit la defensa va al·legar que els xecs eren de la seva clienta i que ella mateixa els va omplir davant els comerciants per fer el pagament. Va afegir que va dur a terme totes aquestes compres convençuda que cobraria una indemnització d’una empresa que l’havia acomiadat. Segons el lletrat, no només confiava en aquests diners, sinó que també creia que el seu company sentimental l’ajudaria a fer front a aquestes despeses. D’aquesta manera, la defensa va insistir que no hi havia ni engany ni ànim de lucre per part de la seva clienta i que per tant no podia ser condemnada per estafa.
S’ha de destacar que en els dos dies abans esmentats la dona va fer diferents pagaments en establiments comercials, un dels quals, el més elevat, va ser de 1.278 euros.
Tant els representants de les empreses perjudicades com la fiscalia es van oposar al recurs presentat per la part adversa i van demanar que la sentència de primera instància sigui confirmada. En aquest sentit, el ministeri fiscal insisteix en el fet que la dona va fer els pagaments tot i saber que no tenia fons al compte bancari per fer-hi front i, a més, va remarcar que va fer un total de set operacions.
A la fi, la defensa d’una de les empreses va posar en relleu que al llarg d’aquest procediment la dona no ha fet cap gest per rescabalar el perjudici provocat i va concloure que aquesta no és una actitud normal.
També el pagament amb xecs i el seu possible ús fraudulent van ser objecte de discussió en un altre cas que ha arribat al Tribunal Superior després de l’absolució d’un home que estava acusat d’estafa, administració deslleial i ús de document inautèntic. En aquest cas el recurs ha estat presentat per l’empresa per a la qual treballava l’inculpat, ja que considera que el Tribunal de Corts i la fiscalia no van tenir en compte un seguit d’elements que proven l’il·lícit penal. Així, l’advocat defensa que l’home, en comú acord amb un amic, va fer un seguit de factures falses, que es van abonar mitjançant un xec.
En aquest sentit destaca que el Superior hauria de reobrir o ampliar el procediment per avaluar la complicitat de l’amic i que s’hauria de condemnar l’home pels delictes esmentats, ja que va afegir que durant el judici únicament va facilitar “explicacions bastes”, que van ser acceptades per Corts. També va lamentar la durada excessiva del procés i la indefensió que això ha generat a la part que representa. La fiscalia creu que no hi ha prova de càrrec suficient. La defensa de l’acusat, de la seva banda, exposa que la querella es va interposar per aturar el procediment laboral que s’havia obert quan l’home va ser acomiadat.

D'altra banda, lLa qüestió sobre si els honoraris d’advocat s’han d’incloure sempre o no dins les costes processals quan una de les parts és condemnada a satisfer-les, va centrar una altra de les vistes que es van celebrar ahir davant del Tribunal Superior. Una dona havia estat absolta en un cas, però la part que havia estat condemnada va presentar recurs contra aquesta absolució. Novament la dona va ser absolta i el Tribunal Superior va dictar que l’altra part es fes càrrec de les despeses processals. En el moment d’executar-se la sentència, però, es va des­estimar el pagament dels honoraris del lletrat de la dona, que ara ha recorregut aquesta decisió ja que considera que els honoraris han de ser considerats com a despesa processal. La defensa de l’home, però, al·lega que s’ha de demanar de manera explícita aquest pagament perquè es faci efectiu.