Reforçar el servei d’atenció domiciliària (SAD) amb més personal i més qualificat per potenciar una atenció a la gent gran de proximitat. Aquesta és una de les demandes plantejades per la Federació d’Associacions de la Gent Gran i les famílies que recull l’esborrany del Pla nacional sociosanitari per a la gent gran 2022-2024 que avui ha presentat la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés a la comissió legislativa. Un pla que es va començar a treballar el gener del 2021 i al qual encara li queda un llarg camí per recórrer, ja que encara s’ha d’acabar de perfilar, s’ha de crear una taula nacional, l’ha d’aprovar el Govern i fer posteriorment la valoració pressupostària.
Sobre la potenciació del SAD, segons la denominació del pla “un SAD avançat”, s'ha explicat que els pròxims dies sortirà un edicte per cobrir fins a deu places per a candidats que puguin acreditar una titulació de formació professional de l’àmbit sanitari o social. Pallarés també ha explicat que la intenció és cobrir l’atenció a la persona les 24 hores del dia incloent-hi altres recursos que ja existeixen, com ara la teleassistència i els centres de dia. “No és que hi hagi personal del Govern atenent-la les 24 hores, sinó aprofitar un sistema en xarxa”, ha aclarit la ministra.
Una altra de les peticions de la Federació de la Gent Gran que recull el pla és que hi hagi un centre de dia a cada parròquia. Algunes ja el tenen, ha recordat Pallarés, i d’altres estarien disposades a implementar aquest recurs que fins i tot podria ser compartit pensant en el cas d’Ordino i la Massana, ha exposat. L’altra proposta que es posa sobre la taula són els pisos de serveis. Es tracta d’habitatges compartits, com el que té el Govern a Ordino des de fa temps. Segons la titular d’Afers Socials, hi ha comuns que estarien interessats a habilitar-ne i entitats privades disposades “a reconvertir algun edifici”. Caldria, però, fer un treball amb Ordenament i Habitatge “per trobar habitatges”, ha indicat la ministra. I ha afegit que el ministeri estaria disposat a concertar les places d’aquests pisos de la mateixa manera que es fa amb els sociosanitaris.
En el cas dels centres sociosanitaris, la implementació del model d’atenció centrat en la persona farà replantejar els espais per adaptar-los a unitats de convivència més reduïdes perquè la gent es trobi “com a casa”, ha explicat Pallarés.
Pal·liar la soledat
El punt de partida d’aquest pla són, d’una banda, són dues enquestes realitzades a les persones més grans de 80 anys i de 70 anys; i de l’altra, un procés participatiu adreçat a tècnics dels comuns, del Govern, dels sociosanitaris i professionals de la salut i dels serveis socials. “Pal·liar la soledat de la gent gran” és una de les necessitats detectades. També ho són, i amb força, l’accés a l’habitatge i la revisió dels processos per acudir més fàcilment a les prestacions socials. La formació de cuidadors i familiars és un altre aspecte que caldria millorar, així com l’elaboració d’un programa de riscos a la llar per a persones grans.
Nous preus públics per renovar convenis caducats
Els centres sociosanitaris disposaven d’un conveni per a les places concertades que ja havien caducat des del 2018. Una situació que s’havia anat salvant amb addendes de contracte. Per adequar-se a la llei de serveis socials i sociosanitaris aprovada el 2018, calia actualitzar aquests preus i publicar-los. Però és que, a més, els convenis “no eren coherents ni equitatius”. El motiu? Que en els més antics el centre disposava automàticament d’una partida de la CASS molt elevada per a cada usuari; en canvi, els centres que havien concertat places més recentment no tenien cap tipus d’aportació per l’atenció mèdica per part de la CASS i reclamaven que aquesta situació s’havia de regularitzar. També ho demanava la mateixa CASS, perquè abonava una quantitat fixa molt alta per la part mèdica independentment de si l’usuari necessitava aquesta atenció o no, en concret 2.500 euros. Així, com que no totes les persones que ingressaven al centre ni necessitaven ni gastaven aquests diners, es feien servir per compensar altres despeses d’atenció a la persona. Ara l’aportació de la CASS es fa en funció de si hi ha més o menys atenció medicalitzada i s’han establert tres nivells. Així ho ha explicat avui la ministra Pallarés donant resposta a la crítica insistent del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, sobre l’apujada de preus dels sociosanitaris per a aquelles persones que ingressin de nou.
López ha qualificat en diverses ocasions d’“arbitrari” aquest augment, que duplica la tarifa que es pagava fins ara, ja que no s’ha tingut en compte la situació econòmica de les famílies, ha dit, i les de renda mitjana “no ho podran assumir”. Igualment, ha repetit que d’aquesta manera les famílies perden patrimoni en haver de fer front a preus més alts fins a hipotecar el futur “dels seus fills i dels seus nets”.
Segons Pallarés, amb els nous preus públics es reforça la corresponsabilitat en funció del grau de dependència i del nou mòdul d’atenció a l’autonomia “perquè la CASS aporta, Govern aporta i les famílies aporten”. Ha insistit que si les famílies no poden abonar el que es demana poden recórrer a les ajudes, unes ajudes socials que “sempre són incrementables, no hi ha un límit pressupostari”, ha conclòs.
