Refundar o reconduir la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD). Aquest és l’objectiu de les associacions que encara hi són. Almenys de dues d’elles: l’Associació Andorrana de Malalts Reumàtics i Fibromiàlgia (Amare) i l’Associació per al Tractament i Rehabilitació de les Afeccions Neuromotrius a Andorra, Esclerosi Múltiple (Trana). Així ho explica el president d’aquesta última, Jacint Risco, delegat juntament amb el d’Amare, Manuel Fernádez, per la junta directiva de la federació per elaborar, en primer lloc, un DAFO per avaluar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la FAAD i, en segon lloc, uns nous estatuts, enviats el 23 de març passat “a totes les associacions de persones amb discapacitat presents al país, estiguessin o no federades”.
Risco reconeix que la FAAD actualment està en “standby” i en una “interinitat provisionalíssima” en espera que les associacions diguin la seva sobre la modificació dels estatuts, que si s’escau han de ser aprovats en assemblea general juntament amb una auditoria que s’està portant a terme. Un cop es doni llum verd als nous estatuts “hauran de passar pel sedàs del Govern”. Serà llavors quan es promouran nous projectes des del convenciment que hi ha d’haver un col·lectiu fort que defensi específicament els drets de les persones amb discapacitat perquè “la unió fa la força”. En canvi, “la dispersió, afegeix, no fa avançar en drets”. Segons Risco, aquests nous estatuts posen l’accent que hi hagi una major representativitat de les entitats amb una participació més clara en els processos de decisió. Igualment s’advoca per la simplificació de la gestió del dia a dia. Un dels punts que es vol canviar és el relatiu a la dissolució i si fins ara es podia produir quan n’hi haguessin menys de tres federades, ara es rebaixa fins a dos, “com es fa en les federacions esportives”, remarca Risco.
