Déu n’hi do el ressò que els crims de Tor, i la subsegüent investigació del periodista Carles Porta, han acabat assolint, fins a saltar l’Atlàntic: The New York Times, ni més ni menys, es fa ressò de la història... i de les molèsties que tanta celebritat ocasionen als veïns actualment.

“L’assassinat sense resoldre de Josep Montané, de 70 anys, conegut aquí com a Sansa, va ser el tercer crim de Tor en 15 anys”. L’edició dominical del rotatiu novaiorquès recull aquest article signat per Jason Horowitz i profusament il·lustrat amb fotografies de Maria Contreras. La publicació fa un relat dels fets que van cridar tan fortament la imaginació de l’aleshores jove periodista Carles Porta, com la història va fructificar en un llibre i va acabar convertint-se en material televisiu. Tor, recalca el signant de l’article, va acabar així convertit en un dels punts calents del true crime, aquest gènere al que semblen tan aficionats els espectadors nord-americans. I no sols nord-americans. Una capitalitat de dubtós gust per als veïns de la petita població pallaresa, un “idílic” enclavament, ressalta l’article de Horowitz, que s’ha vist envaïda per curiosos i morbosos. 

“L’assassinat, el 1995, i els seus detalls —un cable elèctric al voltant del coll, un cos descompost i una història posterior que involucra contrabandistes i tèrbols negocis amb una estació d’esquí veïna— van atreure un jove periodista de televisió que el 1997 va emetre una investigació en una cadena de televisió catalana. Es va quedar amb la història, escrivint un llibre el 2005, publicant un podcast d’èxit el 2018 i emetent una sèrie documental de crims reals molt popular l’any passat”, recull The New York Times, que continua recordant que “tota aquesta atenció mediàtica va encendre la imaginació dels entusiastes del misteri sense resoldre, fet que ha convertit Tor en la capital del veritable crim d’Espanya”. Així, apunten, durant l’estiu, “acudeixen al poble per allotjar-se a la que havia estat la casa de Sansa per participar en l’atracció turística Tor Experience, o per prendre part en esgarrifoses excursions romàntiques”. En un cas, “alguns visitants van tornar a escenificar l’assassinat i van caminar amb cables elèctrics al voltant dels seus colls, diuen els locals”. Com dèiem, alguns visitants despleguen una considerable manca de respecte i unes actituds més que reprobables que obtenen ressò més enllà de les fronteres del continent mateix. 

El rotatiu reculll les declaracions de Mercè Turallols, treballadora d’un hostal local, qui els va reconèixer que el “turisme de la veritable delinqüència” havia ajudat l’hotel familiar, però la situaciós s’ha tornat insostenible: en temporada alta l’afluència de curiosos va fer que aparcar al petit poble fos impossible. Més encara, recorda l’hostalera: “Un friqui va venir amb una corda lligada al coll”.

En el relat del diari novaiorquès apareixen també homes de negocis andorrans, ocupant al restaurant local una taula sobre la qual es despleguen “ampolles de vi i ratafia al costat de la llar de foc”. Per a Andorra, declaren, Tor ha estat una oportunitat perduda: “Joan Clotet, de 60 anys, executiu de l’estació d’esquí que havia estat en el negoci amb Sansa, va dir que Tor havia perdut una gran oportunitat perquè els locals mai van poder posar-se d’acord en res”. Qualsevol possible expectativa de construir-hi un resort havia desaparegut, va dir, “a causa de l’assassinat.”