Fa set anys es va crear Alarma Gos Perdut. Es tracta d’un grup sense ànim de lucre que es dedica a rescatar els gossos que no tornen a casa o que són abandonats. En total aplega unes 130 o 140 persones voluntàries. Qualsevol neòfit en la matèria es pot preguntar quin és el modus operandi d’un col·lectiu que, segons expliquen els seus membres, ha vist incrementada l’activitat dràsticament des que els comuns van anunciar la voluntat d’aplicar una taxa per a la tinença d’aquests animals de companyia.
L’alarma la sol donar alguna associació protectora, com ara Gos SOS, que comunica al col·lectiu on s’ha vist per última vegada un animal. Fins a la zona s’hi desplacen els voluntaris i es distribueixen en grups per dur a terme la recerca. “Uns tiren per una banda i uns altres per una altra i via WhatsApp anem marcant al Google Maps la zona batuda”, diu Jaume Vilamajó des de l’entitat. En el cas que es tracti d’uns propietaris que han perdut la mascota, es desplacen fins a la zona on van veure l’animal per última vegada. El gos de Vilamajó és de rastreig i per ajudar en la cerca li deixen ensumar algun objecte del gos perdut. La majoria de voluntaris, però, hi participen sense gos i recorren el territori a peu. Van amb cordes i corretges. Quan veuen l’animal li ofereixen menjar i aigua i “ja s’atansa”. És amb aquest gest que “ja fas una petita amistat”, diu Vilamajó. Fins ara, feien uns tres o quatre rescats a l’any. Avui, en quinze dies en poden fer més de sis. Ho atribueixen a l’amenaça de la taxa.
