La vall d’Àneu (Pallars Sobirà) és una zona amb ecosistemes on habita l’ós bru. Aquest plantígrad es passa els mesos més freds de l’any hibernant en oseres. Poc abans de la hibernació, s’ha organitzat la primera sortida per donar a conèixer els mecanismes que s’utilitzen per detectar-ne la presència.

Les petjades, els excrements, els pèls i les marques als arbres són indicis que es pot trobar passejant pel bosc. Veure l’ós al Pirineu és molt complicat pel nombre d’exemplars que n’hi ha. Medi Ambient xifra aquests animals en uns 24 o 25 pel cap baix. Per aconseguir pèl i imatges de l’ós, els tècnics tenen distribuïdes pel Pallars unes 75 trampes amb filferros i unes 20 càmeres fotogràfiques.
A la zona del Pallars hi ha una patrulla de dos persones que s’encarreguen de fer el seguiment de l’ós per diferents indrets del parc natural de l’Alt Pirineu. Dos dels mecanismes que utilitzen per aconseguir restes són les trampes per agafar pèl i les trampes que fan fotografies.
Les trampes de pèl les col·loquen en troncs d’arbres. El tècnic de fauna de la Generalitat Toni Batet ha explicat que el plantígrad, atret per l’olor, s’apropa a l’arbre i s’hi refrega, i deixa pèl al tronc i als filferros. Aquestes mostres serveixen per fer anàlisis genètiques de l’animal. L’any vinent tenen previst provar, en substitució de la trementina, un producte que els han fet arribar des de Polònia.
Per poder captar imatges, les patrulles de l’ós col·loquen càmeres fotogràfiques en arbres estratègicament escollits i a pocs metres es deixa aliment per atreure l’ós.
Els participants en la sortida de diumenge, organitzada per Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’entitat ecologista Depana, van poder veure com un dels esquers col·locats per atreure l’ós era una vaca morta. A escassos metres hi havia una càmera fotogràfica programada per disparar. Batet ha explicat que amb les dades genètiques del pèl i la fotografia ja es pot completar la informació de l’ós en qüestió.
Batet ha dit que, a diferència de la serralada Cantàbrica, on hi ha uns 130 óssos, als Pirineus és molt complicat veure l’ós pel nombre d’exemplars que n’hi ha. Al parc natural de l’Alt Pirineu s’ha detectat sis animals diferents aquest any i segurament n’hi ha més, però no es pot arribar a identificar-los tots. L’any passat, al Pirineu català, es va detectar disset animals identificats genèticament. N’hi ha altres que saben que existeixen, però no en van poder obtenir mostres. Aquest fet, segons Batet, fa suposar que l’actual població d’óssos se situa entre els 24 i 25 exemplars pel cap baix. L’expert afegeix que coneixen l’existència de dos femelles amb dos cries cadascuna i d’altres exemplars que no tenen identificats a la zona del Pallars.
La manca de diàleg amb el territori en l’última reintroducció va portar a un fort rebuig de la gent del Pirineu d’aquest animal. A poc a poc aquesta visió està canviant, gràcies a accions preventives com agrupar ramats en zones d’incidència de l’ós, protegir les arnes amb pastors elèctrics, subvencionar pastors perquè vigilin els animals a la muntanya, compensar els danys ocasionats i endegar campanyes d’informació. Enguany al Pallars Sobirà s’ha comptabilitzat danys a quinze arnes i una ovella.
En aquest mateix sentit s’ha expressat el president de la Fundació Ós Bru, Guillermo Palomero. Pel conservacionista, l’inici de la reintroducció de l’ós va ser dolent, per la qual cosa encara s’arrossega el conflicte per motius d’inseguretat, desconfiança i desinformació. Una representació de l’entitat francesa Coordinació Associativa Pirineus per l’Ós ha participat en les jornades.