Retornar al país, “la decisió dura” dels que no troben feina

Quan t’has quedat sense feina després de passar bona part de l’any passat amb un ERTO, quan no hi ha manera de trobar-ne a causa de la crisi provocada per la pandèmia, i quan no pots esperar els 45 dies preceptius per poder sol·licitar la prestació de desocupació perquè no tens de què viure fins que te la concedeixen, tornar al teu país d’origen perquè la família almenys et posi un plat a taula és per alguns l’única porta de sortida per sobreviure. Aquesta ha estat l’opció del Fabio, que des de fa uns dies va decidir tornar a Portugal després de vuit anys de residir i treballar a Andorra. I el seu no és un cas aïllat. Explica que coneix un altre dels seus compatriotes que havent passat 22 anys al Principat, “tota una vida”, ha hagut de fer el mateix. I no se’n sap avenir. Feia més d’un any que treballava a la cafeteria de l’hospital. Arribat el 31 de desembre ell i 11 companys més, afirma, van rebre la carta d’acomiadament. No culpa pas l’empresa de la dissort, però sí que es queixa d’una situació que ha fet impossible quedar-se i viure dignament. “És una decisió dura” que encara s’agreuja més perquè deixa dos fills de 6 i 2 anys.

Té 31 anys i va venir “molt jove a Andorra”. Aquí es trobava com a casa. No entén com no hi ha un sistema d’ajudes més ràpid i efectiu. Diu que després d’estar cotitzant 8 anys, “la CASS et gira l’esquena i el Govern no se’n pot fer càrrec”. “És dur i trist”, afirma, “perquè jo, com molts d’altres, hem aportat molt i hem aixecat el país i a l’hora de la veritat és com si no et coneguessin”. I això que ell no va tirar la tovallola i abans de prendre la decisió de marxar va estar trucant a les portes de diverses empreses de seguretat i d’hostaleria, “però no em podien contractar perquè encara tenen gent amb ERTO”. Considera, a més, que les ofertes de feina del servei d’Ocupació només són “per a un cert perfil de treballador molt qualificat”. 

El Fabio manifesta que encara que li concedissin la prestació de desocupació amb 900 euros tampoc no podria viure, ja que ha de passar les pensions de manutenció dels seus dos fills. Per ell la vida s’ha estroncat de la nit al dia. Qualifica la situació d’Andorra de “crítica”, perquè s’està quedant “sense gent per treballar”. Això sí, segueix ben de prop la situació dels amics i coneguts que segueixen al país. Tornarà? No ho veu clar, almenys per ara. Si les coses milloren, potser ho farà, assegura.