Alguns residents del Forn de Canillo s'han reunit avui amb gran part dels consellers del Comú per celebrar la reunió anual de veïns. Allà s’hi comenten i proposen millores de tota mena per al poble. En primer lloc, el cònsol major, Jordi Alcobé, ha presentat a la desena de veïns que es van apropar al Cóm del Forn una cartolina amb els temes tractats a l’anterior reunió, on figurava, també, en quin punt es trobaven: fet, en curs, en estudi o desestimat.

La novetat és la festa major del Forn, que se celebrarà per primera vegada el 20 de setembre. Però un dels primers punts ha sigut el conflicte amb l’stop i el ressalt que hi ha a l’encreuament entrant al poble de Canillo baixant de Prats, i del Forn. “Aquell stop no hi pinta res allà, és una carretera general”, defensaven els veïns, “i el bony fa més de 7 centímetres d’alt”. El cònsol menor, Marc Casal, que ha estat molt comunicatiu amb ells, els explicava que ja havien intentat solucionar els conflictes que es generen en aquell punt, però que és molt complicat. “Llàstima que no hi càpiga una rotonda”, lamentava un veí, “s’acabarien els problemes”. Segurament, però l’espai és el que és.

Aquestes reunions són molt importants, ja que no hi ha millor manera de fer que els veïns se sentin escoltats que parlar directament amb el mandatari del poble, oi? De fet, Alcobé i la resta de consellers els coneixien a tots; el tracte no era tan institucional, per entendre’ns.

Alguns altres aspectes que s'han comentat han sigut, per exemple, fer un petit punt d’aparcament a l’inici del camí del Serrat de la Palanqueta, el qual a la cartolina figurava com a “fet”. Però una veïna, que precisament havia aparcat el seu cotxe en aquell lloc, ha comentat que amb la suposada millora de l’espai –que va ser afegir-hi una tanca de seguretat al darrere– ha fet que de tres cotxes ara en càpiguen dos. Alcobé, mig avergonyit, ha bromejat dient: “sí que ho hem millorat, doncs!”. La resta també va riure. “Ho mirarem d’arreglar, no us preocupeu”, va rematar.

Quan la reunió ja portava gairebé una hora de durada, i tothom semblava que entenia que estava a punt d’acabar, a la llunyania ha aparegut un altre veí. “Ostres, ara sí que comença la reunió!”, ha dit un. Tots l’estaven esperant, i no m’estranya. La seva principal queixa estava relacionada amb l’accés a la vall d’Incles. “Tota la vida hi he entrat i ara no puc perquè hi ha una tanca”, lamentava. “Com vaig ara a buscar bolets?”. Casal li ha recordat que hi ha un autobús cada deu minuts que el deixa a dalt, però ell vol pujar amb cotxe tan tranquil, “com he fet tota la vida!”. A més, si troba bolets i va amb transport públic, la resta de passatgers podrien descobrir on els troba, i aquest secret es porta a la tomba. “No pateixis, home, que aquest cap de setmana tens festa major!”, li va recordar, còmplice, Alcobé.