Tornen a empunyar les armes. Les de la protesta, per recordar que són aquí: a les treballadores del SAD (servei d’atenció domiciliari) se’ls havia demanat prudència, paciència, un temps per articular una solució al servei. No obstant això, consideren que aquest lapse s’està eternitzant per raons que no se’ls acaben d’explicar −també es lamenten de manca de comunicació fluida− i comencen a treure de nou a la palestra les raons per les quals, argumenten, en aquesta espera s’estan produint certes mancances i problemes en la gestió del servei. Ho atribueixen al fet, prou conegut, que l’empresa Sumar està treballant en temps de pròrroga.
Però els problemes se succeeixen, adverteixen les treballadores familiars, que en els últims temps han arribat a registrar queixes per escrit, enviades tant al director general de Sumar, Estanis Vayreda, com a la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Josefina Lladós. En una d’aquestes, expressen un “greu problema de comunicació” amb l’empresa davant una situació urgent: durant el servei, la treballadora es va trobar que “una usuària patia símptomes de vòmits, marejos i pèrdua de visió, mentre que el seu marit experimentava greus problemes cardiovasculars alhora”. Després de demanar l’ambulància per a l’home, que va ser traslladat a l’hospital, la dona també va rebre atenció. Tanmateix, tractant-se d’una usuària amb una dependència, que no podia quedar-se sola, “vaig intentar comunicar-me repetidament amb la meva tècnica de referència i altres contactes proporcionats per !’empresa sense obtenir resposta”, relata.
Aquesta situació, subratlla en l’escrit enviat als responsables, “compromet seriosament l’exercici de les meves funcions i les de les meves companyes, i genera un entorn de treball ple d’ansietat i estrès” i al·lega que “aquest incident posa de manifest la deficiència en la comunicació i la falta d’atenció de !’empresa cap a les seves treballadores i usuaris, erosionant la confiança en la fiabilitat dels serveis que ofereix. A través d’aquest escrit, sol·licito urgentment que es prenguin mesures per resoldre aquesta problemàtica de manera eficaç”.
En el segon dels casos que han estat matèria de queixa, el motiu és la gestió de les substitucions. Després d’haver notificat una absència justificada, exposa, amb l’antelació suficient perquè l’empresa trobés qui substituir-la, considera, una de les usuàries a qui atén habitualment li va expressar preocupació perquè tres dies abans encara no li havien confirmat qui cobriria el servei. “Em vaig posar en contacte de nou amb la meva coordinadora, que no va poder concretar si la meva absència seria coberta”, denuncia, malgrat que ella mateixa va proposar alguna solució. No obstant això, prossegueix per escrit, finalment la usuària es va quedar sense rebre el servei.
Insisteix la treballadora familiar que havia avisat de la seva absència amb temps suficient com perquè la situació no afectés la usuària. Considera greu que a la persona que es va quedar sense atenció, a banda, li notifiquessin només tres dies abans, amb un cap de setmana pel mig. Suposa “exposar la usuària a inconvenients i a un estrès innecessari”, recorda la treballadora.
Usuaris
Les queixes no arriben només per la banda de la plantilla, sinó que també alguns usuaris s’hi afegeixen, denunciant certs incompliments i incomoditats. Tres usuaris contacten amb aquest mitjà per explicar les situacions viscudes. En un dels casos relaten que, si bé no han estat “gaires” els casos, sí que en “diverses” ocasions s’han quedat sense el servei compromès.
Una de les persones amb dret a rebre aquesta assistència, una ajuda per a les tasques domèstiques aprovada arran d’una intervenció quirúrgica que dificultava la seva mobilitat −una pròtesi al genoll−, apunta que després de demanar-la reiteradament, finalment va acabar desistint. “A mi em fa l’efecte que aquesta empresa no funciona”, comenta. “En el meu cas, va acabar sent una veïna qui finalment va venir a ajudar-me amb coses com preparar-me el dinar”, es plany, després d’haver-se buscat ella mateixa la solució. “Potser és que ho hauria d’haver demanat molts dies abans que m’operessin, perquè poguessin disposar del personal?, es pregunta, per continuar reflexionant que “sembla ser que no tenen treballadores per venir a aquests pobles petits”, tot i que, considera, “penso que haurien de ser més àgils i tenir disponible el servei quan el necessites, perquè déu- n’hi-do quina primera setmana tan dolenta que vaig passar, no em podia ni moure”. Conclou, gràficament, amb un “quan eren morts no combregaven”, i precisant que aquestes mateixes consideracions ja les va exposar personalment tant a l’alcalde del seu municipi, Coll de Nargó, com a la presidenta del Consell Comarcal, Josefina Lladós. “Així que si aquesta empresa marxa, bon viatge tingui, perquè no ha funcionat bé”.
En el tercer dels casos, l’usuari planteja problemes en la cobertura d’una baixa mèdica de la treballadora que l’atén habitualment. En aquest temps li han assignat diverses persones substitutes, amb les quals no s’ha acabat d’entendre: fonamentalment, ve a dir, perquè no acabaven de tenir clares quines eren les seves funcions i, per tant, no prestaven l’ajuda que ell necessitava. “Ara, per fi, sí que m’han enviat una noia amb qui estic bé”, reconeix. Però aquesta inestabilitat, precisa, no és plat de bon gust.
